08 d’abril 2007

És diumenge, bonic diumenge!

Sunday is gloomy, my hours are slumberless.
Dearest, the shadows I live with are numberless.
Little white flowers will never awaken you.
Not where the black coaches of sorrow has taken you,
Angels have no thoughts of ever returning you.
Would they be angry if I thought of joining you?

Gloomy Sunday.

Gloomy is Sunday, with shadows I spend it all.
My heart and I have decided to end it all.
Soon there'll be candles and prayers that are sad, I know.
But let them not weep, let them know that I'm glad to go.
Death is no dream, for in death I'm caressin' you.
With the last breath of my soul I'll be blessin you.

Gloomy Sunday.

Dreaming, I was only dreaming.
I wake and I find you asleep in the deep of my heart, here.
Darling I hope that my dream never haunted you.
My heart is tellin' you how much I wanted you.
Gloomy sunday.


-----

El diumenge és trist, les meves hores són insomnes.
Estimada, les ombres amb què visc són innumerables.
Petites flors blanques mai no et despertaran.
On els fúnebres carruatges de la pena t'han dut,
els àngels no pensen tornar-te mai més.
S'enfadarien si pensés reunir-me amb tu?

Trist diumenge.

El diumenge és trist, el passaré sencer entre ombres.
El meu cor i jo hem decidit acabar amb tot.
Aviat hi haurà espelmes i les oracions seran tristes, ho sé.
Però no els deixis plorar, fes-los saber que estic feliç d'anar-me'n.
La mort no és cap somni perquè en la mort t'estic cuidant.
Amb l'última respiració de la meva ànima t'estaré beneint.

Trist diumenge.

Somniant, només estava somniant.
Em desperto i et trobo adormit, aquí, en el més profund del meu cor.
Estimada, espero que el meu somni mai no t'obsessioni.
El meu cor et diu quant et vaig estimar.

Trist diumenge.

----

El domingo es triste, mis horas insomnes.
Cariño, las sombras con las que vivo son infinitas.
Las florecillas blancas no te despertarán
De donde las fúnebres carrozas de la pena te han llevado,
los ángeles no piensan devolverte jamás.
¿Se enfadarían si pensase en reunirme contigo?

Triste domingo

El domingo es triste, lo pasaré entero entre sombras.
Mi corazón y yo hemos decidido terminarlo todo.
Pronto habrá velas y plegarias tristes, lo se.
Pero no les dejes llorar, diles que estoy feliz de irme.
La muerte no es un sueño, porque en la muerte te estoy cuidando.
Con el último aliento de mi alma te bendeciré.

Triste domingo.

Soñando, estaba sólo soñando.
Me levanto y te veo despierto, aquí, en lo más hondo de mi corazón,
mi vida, espero que mi sueño nunca te obsesione.
Mi corazón te habla de cuánto te quise.

Triste domingo

03 d’abril 2007

La Luna llena sobre París. Auuuuuu!

El dilluns s’acaba. París s’enfosqueix lentament. Cada cop més tard i més lentament. I avui la Lluna culmina la ciutat.
Sembla que ha arribat la primavera, hem començat la setmana i tinc la sensació que serà una gran setmana. Tot indica que els dies grisos els hem deixat enrere. La gent surt al carrer, passeja i se la veu feliç. Un cant a l’optimisme!
El cap de setmana ha passat molt bé. Amics, trobades, xerrades, Sol, un passeig en bici per la Buttes Chaumont, una cervesa en l’squat, sortir a córrer pel Canal St. Martin...
I ara la Lluna, que il.lumina les vistes des del balcó de casa i no em puc estar de mirar i mirar. Fins a altes hores de la matinada.

Amb el cap en un altre lloc.

------

El lunes se termina. París se oscurece lentamente. Cada vez más tarde y más lentamente. Y hoy la Luna culmina la ciudad.
Parece que ha llegado la primavera, hemos empezado la semana y tengo la sensación que será una gran semana. Todo parece indicar que hemos dejado atrás los días grises. La gente sale a la calle, pasea y se la ve feliz. Un canto al optimismo!
El fin de semana ha transcurrido muy bien. Amigos, encuentros, chácharas, Sol, un paseo en bici por la Buttes Chaumont, una cerveza en el squat, salir a correr por el Canal St. Martin...
Y ahora la Luna, que ilumina las vistas desde el balcón de casa y no puedo dejar de mirar y mirar. Hasta altas horas de la madrugada.

Con la cabeza en otro lugar.