04 de novembre 2006

Tots Sants. Barcelona, finalment…

Estava enmig d’una platja de Mèxic, prenent el sol i amb una Coronita a la mà, o estava en un poblet visitant-ne el mercat. Estava creuant França en tren, o a París mirant la Torre Eiffel. I de cop, terribles atacs de melangia m’envaïen i em feien qüestionar la meva continuïtat a París.
Molta gent a la qui ho he explicat no ho entén, i es pregunta com estant passant-m’ho tant bé i en un país tan increïble es pot trobar a faltar Barcelona. Aquesta gent que no ho entén, tots, són catalans. : )
He arribat a la conclusió que només les persones que no hi viuen aprecien Barcelona. Aprenen a valorar-la i a conèixer- la. El seu centre, els seus carrers, parcs i edificis, la temperatu- ra, els bars i restaurants, la gent amb qui et creues,...
Jo trobava a faltar tot això i evidentment la família i els amics. Em mancava poder pujar al meu càmping i passejar pel bosc tot buscant bolets. Prendre una cervesa amb els companys de la Uni. Dinar i sopar en família. Perdrem pels carrers del centre, veure la Sagrada Família, Santa Maria del Mar i el Fossar de les moreres, Pedrera, Plaça Catalunya,... Celebrar la castanyada, viure un nou dia d’eleccions en el meu país,...
I bàsicament, això és tot el que he fet en aquests cinc dies. Intensos, relaxants, renovadors. Ja he vist que puc tornar tranquil.lament a París un temporadeta més... fins quan? Bé, això no ho sé. De moment, a continuar treballant, continuar sortint, coneixent gent, descobrir racons inexplorats...

------------

Estaba en medio de una playa de México, tomando el sol y con una Coronita en la mano, o estaba en un pueblecito visitando el mercado. Estaba cruzando Francia en tren, o en París mirando la Torre Eiffel. Y de pronto, terribles ataques de melancolía me invadían y me hacían cuestionar mi continuidad en Paris.
Mucha gente a la que lo he explicado no lo entiende, y se pregunta cómo estando pasándome- lo tanto bien y en un país tan increíble puede echarse de menos Barcelona. Esta gente que no lo entiende, todos, son catalanes : )
He llegado a la conclusión que sólo las personas que no viven en ella aprecian Barcelona. Aprenden a valorarla y a conocerla. Su centro, sus calles, parques y edificios, la temperatura, los bares y restaurantes, la gente con quien te cruzas...
Yo echaba de menos todo eso y evidentemente la familia y los amigos. Me faltaba poder ir a mi camping y pasear por el bosque buscando setas. Tomar una cerveza con los compañeros de la Uni. Comida y cena en familia. Perderme por las calles del centro, ver la Sagrada Familia, Santa Maria del Mar y el Fossar de les moreres, Pedrera, Plaça Catalunya... Celebrar la castañada, vivir un nuevo día de elecciones en mi país ...
Y básicamente, eso es todo lo que he hecho en estos cinco días. Intensos, relajantes, renovadores. Ya he visto que puedo volver tranquilamente a París un temporadita más... ¿hasta cuándo? Bien, eso no lo sé. De momento, a continuar trabajando, continuar saliendo, conociendo gente, descubrir rincones inexplorados.