19 d’octubre 2010

Me'n vaig a Llatinoamèrica

La idea

Farà uns quatre anys vaig estar ajudant a un amic a preparar una bogeria. El viatge de la seva vida. Un any recorrent Europa i l’Índia en bici tot fent alguna marató de tant en tant.

Enmig d’aquell procés de concepció del que seria el seu any vam entrar en més d’una discussió un tant filosòfica, fins al moment on va formular la pregunta que em canviaria lleugerament la vida i tots els meus plans de futur quedarien condicionats per la reflexió i la resposta. Si poguessis, quin projecte t’agradaria dur a terme?

El silenci va donar pas a la idea. M’agradaria recórrer la serralada dels Andes. Si. Aquesta seria la meva bogeria.

El xiu-xiu

Un cop exposada la idea, les ganes de dur-la terme es van apoderar de mi. Primer era una remor que sonava en el fons del meu cervell. Les obligacions feien completament impossible realitzar-la. Acabava de començar en una nova feina que m’agradava, no tenia prous quartos i a París s’hi estava molt bé.

El xiuxiueig però es va anar intensificant. Les meves ganes d’anar a Sud-Amèrica anaven creixent i vaig començar a formular itineraris. Per on començaria? Per on passaria? M’hi estaria més o menys temps en tal país o tal altre?

La convicció que creuaria l’Atlàntic la vaig tenir a finals del 2008 i vaig començar a planificar més seriosament el marxar passat l’estiu del 2009. Falses promeses em van portar a ajornar-lo un any, però durant aquest període vaig tenir temps de donar-hi moltes voltes. Diverses vegades vaig formular itineraris i dates en les que dur a terme el meu viatge.

El viatge

Creuar de nord a sud l’Amèrica Central i la del Sud.

Començar per... Mèxic? Mmmm... No, finalment serà Nicaragua.

Acabar a la Patagonia. Això segur. I d’allí a Buenos Aires.

Com? En cotxe? Moto? Bus? Bici? A peu? Doncs ja ho veurem. En principi en bus i ja veurem sobre la marxa.

Per on passaré? Només la serralada dels Andes? No, jo tinc ganes de posar un peu en tots i cada un dels països de Sud-Amèrica a més de Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

L’itinerari inicial serà començant per Nicaragua, Costa Rica i Panamà, passaré a Colòmbia, d’allí a Veneçuela, les tres Guaianes (Guyana, Surinam, Guaiana francesa) i cap a l’illa de Martinica. Aquí tocarà fer una pausa i passar per Barcelona per ser tiet d’una nena molt i molt bonica. Si tot va bé, tornaré per dirigir-me a Brasil per remuntar l’Amazones en barca fins l’Equador, d’allí a Perú i Bolívia, nord de Xile, nord oest d’Argentina, Paraguai, sud de Brasil, Uruguai i un altre cop cap a Xile passant per Argentina per baixar fins a Terra del foc i acabar remuntant la ruta 40 tot vorejant els Andes argentins. Déu n’hi do

El temps aproximat per fer-ho serà d’un any.

La filosofia de viatge bastant simple. Ni deu manaments!

  • Passar-m’ho bé.
  • Fer activitats que mai he fet.
  • Visitar tot el que vulgui.
  • Si m’agrada em quedo i sinó me’n vaig.
  • Ajudar en el que es pugui.
  • Integrar-me com més millor.
  • Allunyar-me dels ordinadors (Tot i que els necessitaré per tenir-vos informats i ensenyar-vos el viatge)
  • No posar la meva vida en perill (Aquesta és pels pares, familiars i amics que es preocupen per mi)

Ara ja està tot pensat i preparat, però deixaré que el ruta em parli i em porti. No hi ha millor camí que el que es construeix ell sol.


I amb això acabo aquest blog.

----------

La idea

Hará unos cuatro años estuve ayudando a un amigo a preparar una locura. El viaje de su vida. Un año recorriendo Europa y la India en bici y haciendo alguna maratón de vez en cuando.

En medio de aquel proceso de concepción de lo que sería su año entramos en más de una discusión un tanto filosófica, hasta el momento en que formuló la pregunta que me cambiaría ligeramente la vida y todos mis planes de futuro quedarían condicionados por la reflexión y la respuesta. ¿Si pudieras, qué proyecto te gustaría llevar a cabo?

El silencio dio paso a la idea. Me gustaría recorrer la cordillera de los Andes. Sí. Ésta sería mi locura.

El run-run

Una vez expuesta la idea, las ganas de llevarla a cabo se apoderaron de mí. Primero era un rumor que sonaba en el fondo de mi cerebro. Las obligaciones hacían completamente imposible realizarla. Acababa de comenzar en un nuevo trabajo que me gustaba, no tenía suficientes ahorros y en París estaba muy bien.

El runruneo, pero, se fue intensificando. Mis ganas de ir a Suramérica iban creciendo y empecé a formular itinerarios. ¿Por dónde empezaría? ¿Por dónde pasaría? ¿Me estaría más o menos tiempo en tal país o tal otro?

La convicción de que cruzaría el Atlántico la tuve a finales del 2008 y empecé a planificar más seriamente el marcharme pasado el verano del 2009. Falsas promesas me llevaron a aplazarlo un año, pero durante este periodo tuve tiempo de dar muchas vueltas al proyecto. Diversas veces formulé itinerarios y fechas en las que llevar a cabo mi viaje.

El viaje

Cruzar de norte a sur América Central y también la del Sur.

Empezar por... ¿México? Mmmm... No, finalmente será Nicaragua.

Acabar en la Patagonia. Eso seguro. Y de allí en Buenos Aires.

¿Cómo? ¿En coche? ¿Moto? ¿Bus? ¿Bici? ¿A pie? Pues ya lo veremos. En principio en bus y ya veremos sobre la marcha.

¿Por dónde pasaré? ¿Sólo la cordillera de los Andes? No, yo tengo ganas de poner un pie en todos y cada uno de los países de Suramérica además de Nicaragua, Costa Rica y Panamá.

El itinerario inicial será empezando por Nicaragua, Costa Rica y Panamá, pasaré a Colombia, de allí a Venezuela, la tres Guayanas (Guyana, Surinam, Guayana francesa) y hacia la isla de Martinica. Aquí tocará hacer una pausa y pasar por Barcelona para ser tío de una niña muy y muy bonita. Si todo va bien, volveré para dirigirme a Brasil para remontar el Amazonas en barca hasta Ecuador, de allí a Perú y Bolivia, norte de Chile, noroeste de Argentina, Paraguay, sur de Brasil, Uruguay y otra vez hacia Chile pasando por Argentina para bajar hasta Tierra del fuego y acabar remontando la ruta 40 bordeando los Andes argentinos. ¡No está mal!

El tiempo aproximado para hacerlo será de un año.

La filosofía de viaje bastante simple. ¡Ni diez mandamientos!

  • Pasármelo bien.
  • Hacer actividades que nunca he hecho.
  • Visitar todo lo que quiera.
  • Si me gusta me quedo y sino me voy.
  • Ayudar en lo que se pueda.
  • Integrarme cuanto más, mejor.
  • Alejarme de los ordenadores (aunque los necesitaré para teneros informados y enseñaros el viaje)
  • No poner mi vida en peligro (Ésta es para los padres, familiares y amigos que se preocupan por mí)

Ahora ya está muy pensado y preparado, pero dejaré que la ruta me hable y me lleve. No hay mejor camino que el que se construye él sólo.


Y con esto doy por concluido este blog