2010-02-06 a 07 - Aniversari de l'Etienne a Lille
L'Etienne es fa gran, s'ha de dir, l'Etienne es fa gran. 30 anys! I simpàtic com és ell ens convida a celebrar-ho al seu poble,

Divendres vespre agafo el tren cap a Lille, m'instal.lo en un alberg i em dedico a visitar el centre i trobar un bon restaurant on menjar i beure local.

El matí següent l'aprofito per visitar amb bona llum la ciutat. Esglésies, teatre, els carrers, antigues cases d'orígens espanyols de quan tot això ho governaven els Habsburg, de Carles I a Felip IV, tot guarda un ambient cavalleresc i força acollidor. Però tot? No, tot no! La catedral... que li han fet a la catedral?!?! Vaja, l'aspecte innovador i semi-grotesc de l'exterior queda totalment compensat quan la veus des de dins... Han fet una façana enterament de marbre blanc. Unes làmines prou fines que un cop a dins, quan el sol hi penetra dóna una lluminositat increïble al temple. Molt aconseguit.
I de nou al tren per anar fins a casa el Tinno. Em ve a recollir a l'estació de Phalempin i em porta fins a casa

El matí poc a poc s'aixeca i els que ens hi hem quedat a dormir també, per a un bon esmorzar i un passeig pels terrenys propers a casa el meu amic. Finalment els ch'tis són ben bona gent i no costa gens entendre'ls i seguir-los el ritme. Vive le Nord!
-----

-----
Etienne se hace mayor, hay que decirlo, Etienne se hace grande. 30 años!

Viernes por la tarde tomo el tren hacia Lille,

La mañana siguiente lo aprovecho para visitar con buena luz la ciudad. Iglesias, teatro, las calles, antiguas casas de orígenes españoles de cuando todo esto lo gobernaban los Habsburgo, de Carlos I a Felipe IV, todo guarda un ambiente caballeresco y bastante acogedor. Pero todo? No, todo no! La catedral... que le han hecho a la catedral?!?! Vaya, el aspecto innovador y semi-grotesco del exterior queda totalmente compensado cuando la ves desde dentro... Han hecho una fachada

Y de nuevo al tren para ir hasta casa de Tinno. Me viene a recoger a la estación de Phalempin y me lleva hasta

La mañana poco a poco levanta y los que nos hemos quedado a dormir también, para un buen almuerzo y un paseo por los terrenos cercanos a la casa de mi amigo. Finalmente los ch'tis son muy buena gente y no cuesta nada entenderlos y seguirles el ritmo. Vive le Nord!
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home