19 de juny 2009

19 Juny a 12 Juliol - Xina, és Xina

Un any més, les vacances d’estiu. Ja sé, és ben d’hora, però és la millor possibilitat de poder aconseguir tres setmanes seguides a la feina. I amb tres setmanes es poden fer moltes coses, com per exemple, aquest any, anar a visitar el meu amic Pau a Shanghai i aprofitar per veure el país. La Xina! País misteriós, país tancat, país vast i amb moltes possibilitats.
L’opció d’anar-hi ja feia temps que hi era. En Pau ja deu fer tres anys que viu allí i ja ho havíem comentat, però no sentia el viatge. No m’atreia la Xina i abans volia visitar d’altres llocs. L’Àsia sempre m’havia resultat poc hospitalària. Massa diferent, masses problemes per fer-me entendre, massa complicat. Amb tot, hi havia també una certa atracció pel desconegut, per la fascinació amb la que la gent en torna i en parla. Potser sí, potser era el moment d’arriscar-me a fer un viatge molt diferent als habituals, anar a un lloc on poder sentir-me desbordat i necessitar aplicar-me a fons per sortir-me’n. Bé, sense exagerar. Tampoc és que anés al cor de Xina, on no han vist mai un europeu. Però per a mi era tota una aventura. Una aventura preparatòria per un altre viatge que tinc en ment i que de ben segur requerirà de tots els meus coneixements apresos.
Amb aquesta sensació d’anar cap el desconegut i d’estar preparats per a que succeís l’inesperat vam preparar les maletes i vam creuar dos continents. Vam decidir que per evitar algunes sorpreses era millor fer algunes reserves d’avions, hotels i altres per avançat, a través d’una agència. Però un cop més em va quedar clar que no hi ha com estar en el lloc per prendre les millors decisions. No estic dient que el que portàvem preparat va estar malament, però de ben segur que prenent les decisions a l’instant alguna cosa haguéssim fet diferent. Al final la Xina ens va rebre i ens va acollir per poder fer tot el teniem previst i més. Realment, un país per descobrir. De totes les aventures i més:



-------

-------

Un año más, las vacaciones de verano. Ya sé, es bastante temprano, pero es la mejor posibilidad de poder tener tres semanas seguidas en el trabajo. Y con tres semanas se pueden hacer muchas cosas, como por ejemplo, este año, ir a visitar a mi amigo Pau en Shanghai y aprovechar para ver el país. La China! País misterioso, país cerrado, país vasto y con muchas posibilidades.
La opción de ir ahí ya hacía tiempo que estaba planteada. Pau ya debe hacer tres años que vive allí y ya lo habíamos comentado, pero no sentía el viaje. No me atraía la China y antes quería visitar otros destinos. Asia siempre me había resultado poco hospitalaria. Demasiado diferente, demasiados problemas para hacerme entender, demasiado complicado. Pese a esto, había también una cierta atracción por lo desconocido, por la fascinación con la que la gente regresa y cuenta. Quizás sí, quizás era el momento de arriesgarme a hacer un viaje muy diferente a los habituales, ir a un lugar donde poder sentirme desbordado y necesitar aplicarme a fondo para salir. Bueno, sin exagerar. Tampoco es que fuera al corazón de China, donde no han visto nunca a un europeo. Pero para mí era toda una aventura. Una aventura preparatoria para otro viaje que tengo en mente y que a buen seguro requerirá de todos mis conocimientos aprendidos.
Con esta sensación de ir hacia lo desconocido y de estar preparados para que sucediera lo inesperado preparamos las maletas y cruzamos dos continentes. Decidimos que para evitar algunas sorpresas era mejor hacer algunas reservas de aviones, hoteles y otros por adelantado, a través de una agencia. Pero una vez más me quedó claro que no hay nada como estar en el lugar para tomar las mejores decisiones. No estoy diciendo que lo que llevábamos preparado estuviera mal, pero seguro que tomando las decisiones en el instante alguna cosa hubiéramos hecho diferente. Al final la China nos recibió y nos acogió para poder hacer todo lo teníamos previsto y más. Realmente, un país para descubrir. De todas las aventuras y más: