04 de febrer 2009

3 a 12 Febrer – Poliki a Romania

“Una piedra en mi camino me enseñó que mi destino era rodar y rodar.”

Quatre setmanes fa que ha començat el 2009, quatre setmanes de viatges. Mulhouse la primera, Rotterdam la segona i la quarta, la tercera també fou a Holanda, però a L’Haia... El projecte holandès encara no acaba, però se li veu el final proper... Si?
Quatre setmanes de tornar a la monotonia de viatjar dilluns per tornar divendres, intentant aprofitar els caps de setmana per fer altres coses que no fossin descansar, rentar roba i veure el Barça.
La monotonia es trenca amb un projecte imprevist. Una trucada fa 10 dies em posa en alerta, se’m necessita per enllestir una feina que ha quedat a mitges. I no és a Holanda! Quines ganes que tinc de perdre de vista aquest país. Juro que quan acabi el projecte que hi tinc en curs no hi torno a posar els peus en anys...
La comesa és a Romania (com es pot endevinar pel títol de l’escrit). Hi he d’anar per polir una feina que va ser feta l’any passat a corre cuita i que necessita un ull expert. Aquest és el meu.
Hi vaig per dues setmanes. He decidit quedar-m’hi el cap de setmana per evitar desplaçaments Europa a dreta i Europa a esquerra, però també per disposar de dos dies per a la meva faceta viatgera. Tindré l’oportunitat de visitar Bucarest i si m’organitzo bé fins i tot fer una escapada pel país. El castell de Bran, més conegut com el del Comte Dràcula... per què no?


....

Doncs perquè no. Perquè el meu cos té un límit i em sembla que l’he trobat. Aquestes són les xifres que m’han desmuntat:
  • 3 dies.
  • 16 hores de viatge, entre metros, trens, avions i taxis.
  • 24 hores de feina.
  • 4 àpats.
  • 14 hores de dormir.
  • 1 Pol mig mort

Els tres primers dies van ser bastant durs. Jo vaig ser una espècie de zombi que només feia bona cara quan estava a la feina. Al cap de setmana hi vaig arribar arrossegant- me i només vaig tenir esma de sortir a voltar una mica dissabte, i això per que ja havia quedat... Sinó, hagués dormit com vaig fer diumenge.
No hi va haver castell de Dràcula, no hi va haver visita al enorme Parlament ni a una part de la ciutat antiga. Vaig poder visitar la part nord, caminar bastant des del parc Herăstrău, passant pel petit Arcul de Triumf, Piata Victorei, Calea Victorei i Piata Revolutiei fins l’hotel. I a dormir, que són les 7 de la tarda!
Vaig poder apreciar el que vaig veure i no vaig poder apreciar-ho al mateix temps. Tenia ganes d’aprofitar l’ocasió però les ganes de descansar em podien. Amb tot vaig donar una bona volta.

-----


Hace cuatro semanas que ha empezado en el 2009, cuatro semanas de viajes. Mulhouse la primera, Rotterdam la segunda y la cuarta, la tercera también fue en Holanda, pero en La Haya... El proyecto holandés todavía no termina, pero se le ve el final próximo... Si?
Cuatro semanas de volver a la monotonía de viajar el lunes para volver el viernes, intentando aprovechar los fines de semana para hacer otras cosas que no sean descansar, lavar ropa y ver al Barça.
La monotonía se rompe con un proyecto imprevisto. Una llamada, hace 10 días, me pone en alerta, se me necesita para terminar un trabajo que ha quedado a medias. Y no es en Holanda! Qué ganas que tengo de perder de vista este país. Juro que cuando acabe el proyecto en curso no vuelvo a poner los pies en años...
El cometido es en Rumania (cómo se puede adivinar por el título del escrito). Tengo que ir para pulir un trabajo que fue hecho el año pasado de prisa y corriendo y que necesita un ojo experto. Éste es el mío.
Voy por dos semanas. He decidido quedarme el fin de semana para evitar desplazamientos Europa a derecha y Europa a izquierda, pero también para disponer de dos días para mi faceta viajera. Tendré la oportunidad de visitar Bucarest y si me organizo bien incluso hacer una vueltita por el país. El castillo de Bran, más conocido como el del Conde Drácula... por qué no?

....

Pues porque no. Porque mi cuerpo tiene un límite y me parece que se lo he encontrado. Éstas son las cifras que me han desmontado:
  • 3 días.
  • 16 horas de viaje, entre metros, trenes, aviones y taxis.
  • 24 horas de trabajo.
  • 4 comidas.
  • 14 horas de dormir.
  • 1 Pol medio muerto

Los tres primeros días fueron bastante duros. Yo fui una especie de zombi que sólo hacía buena cara cuando estaba en el trabajo. Al fin de semana llegué arrastrándome y sólo tuve ánimos para salir a recorrer un poco la ciudad el sábado, y eso por que ya había quedado con alguien... Sino, hubiera dormido como hice el domingo.
No hubo castillo de Drácula, no hubo visita al enorme Parlamento ni a una parte de la ciudad antigua. Pude visitar la parte norte, caminar bastante desde el parque Herăstrău, pasando por el pequeño Arcul de Triumf, Piata Victorei, Calea Victorei y Piata Revolutiei hasta el hotel. Y a dormir, que son las 7 de la tarde!
Pude apreciar lo que vi y al mismo tiempo no pude apreciarlo. Tenía ganas de aprovechar la ocasión pero las ganas de descansar me podían. Con todo di una buena vuelta.