04 de febrer 2009

27 Desembre – Antònia Font al Palau de la Música

“Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.”

És dissabte per la tarda i passejo tranquil.lament pel centre de la meva apreciada Barcelona. M’encanta. Cada cop m’agrada més i més. Et pots perdre per tants racons, passejar pels intricats carrers, parar-te davant d’increïbles edificis i palaus... I entre ells el Palau de la Música.
És la primera vegada que em paro a observar-lo i serà la primera vegada també que hi entraré. M’he donat cita amb en Jaume, ma germana i l’Aitor per assistir al concert d’Antònia Font. Una gran excusa per descobrir-lo. I mentre faig temps, em meravello amb la seva arquitectura, l’entrada, les columnes, la decoració interior. I sé que la sala de concerts em reserva la millor part, el vitrall esfèric de cristall, com un gran Sol central.
Edificat per Domènech i Montaner en plena època modernista havia sigut un espai on es podia gaudir d’espectacles de música clàssica. Amb el temps l’espectre d’estils s’ha anat obrint i s’hi han pogut apreciar actuacions de músics amb tendències una mica més allunyades de la sobrietat que imposa la clàssica.
Antònia Font és un grup mallorquí en ple èxit. Amb un so fresc i unes lletres innovadores, plenes de referències espacials han aconseguit agradar a un públic molt divers, depassant fins i tot les nostres fronteres i el nostre idioma. Darrerament se’ls va veure actuar en el Liceu. Ni més ni menys. El van omplir i van triomfar, igual que ho faran en el Palau de la Música.
Així doncs, amb tota l’emoció de trobar-me en un indret excepcional i amb l’alegria de presenciar en directe un grup de plena actualitat, m’assec en la meva localitat. I podríem dir que la localitat et permet veure el Palau, però no als Antònia. No eren les millors localitats que havien posat a la venda, però si les millors que quedaven en comprar-les.
En el segon pis del Palau una fila no està prou elevada de la precedent i costa veure els intèrprets quan es situen al límit de l’escenari. Des de les nostres localitats podem apreciar perfectament l’orquestra que reinterpreta els temes del grup, i quan el moviment pendular de caps que tenim davant se sincronitza ens és possible de veure uns segons en Pau, cantant, i la resta de la banda. Si a més tens la “sort” que la dona del davant és la més alta del local i decideix situar-se a la punta de la butaca... se’t quedarà gravat en la memòria el clatell d’una dona que no coneixes. Oi, Jaume?
No obstant això, el concert és un èxit. Ens endinsem en el so dels Antònia, cantem totes les cançons, coregem melodies, ens aixequem i ballem, fem repetir fins a dues vegades el bis del grup... Se’ns comenta que mai s’ha vist el Palau alterat així... no ho sé, jo m’ho he passat molt bé. Un gran concert!
I en acabat, per fer baixar l’emoció, cava en el Palau, tapes en la Via Laietana, cubates en el Raval i festa de disfresses al final de l’Avinguda Pearson.
Un dia complet. Així és la meva Barcelona estimada.

-------

Es sábado por la tarde y paseo tranquilamente por el centro de mi apreciada Barcelona. Me encanta. Cada vez me gusta más y más. Te puedes perder por tantos rincones, pasear por las intrincadas calles, pararte delante de increíbles edificios y palacios... Y entre ellos el Palau de la Música.
Es la primera vez que me paro a observarlo y será la primera vez también que entraré. Me he dado cita con Jaume, mi hermana y Aitor para asistir al concierto de Antònia Font. Una gran excusa para descubrirlo. Y mientras hago tiempo, me maravillo con su arquitectura, la entrada, las columnas, la decoración interior. Y sé que la sala de conciertos me reserva la mejor parte, el vitral esférico de cristal, como un gran sol central.
Edificado por Domènech i Montaner en plena época modernista había sido un espacio donde se podía disfrutar de espectáculos de música clásica. Con el tiempo el espectro de estilos se ha ido abriendo y se han podido apreciar actuaciones de músicos con tendencias un poco más alejadas de la sobriedad que impone la clásica.
Antònia Font es un grupo mallorquín en pleno éxito. Con un sonido fresco y unas letras innovadoras, llenas de referencias espaciales han conseguido gustar a un público muy diverso, traspasando incluso barreras habituales como fronteras e idioma. Últimamente se los vio actuar en el Liceo. Ni más ni menos. Lo llenaron y triunfaron, igual que lo harán en el Palau de la Música.
Así pues, con toda la emoción de encontrarme en un lugar excepcional y con la alegría de presenciar en directo un grupo de plena actualidad, me siento en mi localidad. Y podríamos decir que la localidad te permite ver el Palau, pero no a los Antònia. No eran las mejores localidades que habían puesto a la venta, pero si las mejores que quedaban al comprarlas.
En el segundo piso del Palau una fila no está lo bastante elevada de la precedente y cuesta ver a los intérpretes cuando se sitúan al límite del escenario. Desde nuestras localidades podemos apreciar perfectamente la orquesta que reinterpreta los temas del grupo, y cuando el movimiento pendular de cabezas que tenemos delante se sincroniza nos es posible ver unos segundos a Pau, cantando, y al resto de la banda. Si además tienes la "suerte" de que la mujer de delante es la más alta del local y decide situarse en la punta de la butaca... se te quedará grabado en la memoria el cogote de una mujer que no conoces. Eh, Jaume?
No obstante, el concierto es un éxito. Nos adentramos en el sonido de los Antònia, cantamos todas las canciones, coreamos melodías, nos levantamos y bailamos, hacemos repetir hasta dos veces el bis del grupo... Se nos comenta que nunca se ha visto el Palau alterado así... no lo sé, yo me lo he pasado muy bien. ¡Un gran concierto!
Y después, para hacer bajar la emoción, cava en el Palau, tapas en la Vía Laietana, cubatas en el Rabal y fiesta de disfraces al final de la Avenida Pearson.
Un día completo. Así es mi Barcelona estimada.

2 Comments:

At 20:43, Anonymous Anònim said...

Ei guapuuuu!!!
Trobo a faltar algunes fotos de les que vau estar fent, no???
Si no ja te les passo jo, ok?

La germana

 
At 23:12, Blogger Poliki said...

Ja està, impacient! :)
Tot i que encara hi ha espai per alguna més, si vols me les envies.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home