27 Desembre – Antònia Font al Palau de la Música
“Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.”
És dissabte per la tarda i passejo tranquil.lament pel centre de la meva apreciada Barcelona. M’encanta. Cada cop m’agrada més i més. Et pots perdre per tants racons, passejar pels intricats carrers, parar-te davant d’increïbles edificis i palaus... I entre ells el Palau de la Música.
És la primera vegada que em

Edificat per Domènech i Montaner en plena època modernista havia sigut un espai on es podia gaudir d’espectacles de música clàssica. Amb el temps l’espectre d’estils s’ha anat obrint i s’hi han pogut apreciar actuacions de músics amb tendències una mica més allunyades de la sobrietat que imposa la clàssica.
Antònia Font és un grup mallorquí en ple èxit. Amb un so fresc i unes lletres innovadores, plenes de referències espacials han aconseguit agradar a un públic molt divers, depassant fins i tot les nostres fronteres i el nostre idioma. Darrerament se’ls va veure actuar en el Liceu. Ni més ni menys. El van omplir i van triomfar, igual que ho faran en el Palau de la Música.
Així doncs, amb tota l’emoció

En el segon pis del Palau una fila no està prou elevada de la precedent i costa veure els intèrprets quan es situen al límit de l’escenari. Des de les nostres localitats podem apreciar perfectament l’orquestra que reinterpreta els temes del grup, i

No obstant això, el concert és un èxit. Ens endinsem en el so dels Antònia, cantem totes les cançons, coregem melodies, ens aixequem i ballem, fem repetir fins a dues vegades el bis del grup... Se’ns comenta que mai s’ha vist el Palau alterat així... no ho sé, jo m’ho he passat molt bé. Un gran concert!
I en acabat, per fer baixar l’emoció, cava en el Palau, tapes en la Via Laietana, cubates en el Raval i festa de disfresses al final de l’Avinguda Pearson.
Un dia complet. Així és la meva Barcelona estimada.
-------
Es sábado por la tarde y paseo tranquilamente por el centro de mi apreciada Barcelona. Me encanta. Cada vez me gusta más y más. Te puedes perder por tantos rincones, pasear por las intrincadas calles, pararte delante de increíbles edificios y palacios... Y entre ellos el Palau de la Música.
Es la primera vez que me paro

Edificado por Domènech i Montaner en plena época modernista había sido un espacio donde se podía disfrutar de espectáculos de música clásica. Con el tiempo el espectro de estilos se ha ido abriendo y se han podido apreciar actuaciones de músicos con tendencias un poco más alejadas de la sobriedad que impone la clásica.
Antònia Font es un grupo mallorquín en pleno éxito. Con un sonido fresco y unas letras innovadoras, llenas de referencias espaciales

Así pues, con toda la emoción de encontrarme en un lugar excepcional y con la alegría de presenciar en directo un grupo de plena actualidad, me siento en mi localidad. Y podríamos decir que la localidad te permite ver el Palau, pero no a los Antònia. No eran las mejores localidades que habían puesto a la venta, pero si las mejores que quedaban al comprarlas.
En el segundo piso del Palau una fila no está lo bastante elevada de la precedente y cuesta ver a los intérpretes cuando se sitúan al límite del escenario. Desde nuestras localidades podemos apreciar perfectamente la orquesta que reinterpreta los temas del grupo, y cuando el movimiento pendular de cabezas que tenemos delante se sincroniza nos es posible ver unos segundos a Pau, cantando, y al resto de la banda. Si además tienes la "suerte" de que la mujer de delante es la más alta del local y decide situarse en la punta de la butaca... se te quedará grabado en la memoria el cogote de una mujer que no conoces. Eh, Jaume?
No obstante, el concierto es un éxito.

Y después, para hacer bajar la emoción, cava en el Palau, tapas en la Vía Laietana, cubatas en el Rabal y fiesta de disfraces al final de la Avenida Pearson.
Un día completo. Así es mi Barcelona estimada.
2 Comments:
Ei guapuuuu!!!
Trobo a faltar algunes fotos de les que vau estar fent, no???
Si no ja te les passo jo, ok?
La germana
Ja està, impacient! :)
Tot i que encara hi ha espai per alguna més, si vols me les envies.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home