29 de març 2008

Pasqua a Amsterdam

Neva. Plou. Fa vent. Surt el sol. Torna a nevar. Vet aquí un estrany fenomen cíclic que porta produint-se durant els darrers cinc dies a intervals d’entre 45 minuts i una hora. L’Holanda no para de sorprendre amb el seu clima.
Podria dir que en els tres mesos que porto anant i venint he vist de tot, sol, vent, pluja, calamarsa i neu. De tots els tipus, varietats i intensitats. Només em falta un tornado, però prefereixo no cridar al mal temps, encara més!
Aquest cap de setmana l’he passat a Amsterdam. Com a quasi tota Europa, a França i Holanda només se celebra dilluns de Pasqua. Tres dies per descansar i conèixer una mica més d’aquest país on treballo. En Roger, des de Londres, també es va apuntar a l’aventura. Només van faltar uns altres convidats des de París que, per motius variats, no van acabar pujant.
Era divendres i cansats com estàvem tots dos vam decidir que el millor era quedar-se al pub de sota l’hotel, en la plaça Rembrandtsplein, posant-nos al dia després de tant de temps. Ja tindríem temps per sortir i conèixer Amsterdam de dia i de nit.
Dissabte si que vam posar-nos les piles i ens llevàrem a les 13h per fer el turista... Tornava a nevar i feia fred, així que poques ganes teníem de moure’ns, però em negava a passar un altre cap de setmana a Amsterdam no fent res més que dormir, com ja havia fet un mes enrere en companyia d’en Ben, el company de feina. Així doncs, vam fer via cap al Museu Van Gogh, que tenia ganes de visitar.
El museu no és molt gran, així que es pot visitar amb relativa tranquil. litat, i la gent només s’amuntega en la part final, on hi ha els quadres més coneguts i el període més innovador de l’artista. Val la pena visitar-lo però com malauradament no es permeten fer fotos, doncs res, per veure quadres s’haurà d’entrar al web (http://www.vangoghmuseum.nl/), buscar per internet o passar pel museu...
El Roger s’està recuperant d’un trencament de tíbia i peroné, per tant, després de la caminata tocava repòs per preparar la nit. Vam començar en un bar al costat de l’hotel amb cervesa holandesa, per creuar el carrer sota la neu i anar a un restaurant italià on ens van servir una gerreta de litre, després a Leidensplein en un bar esperant la Patty i en Geijs, uns amics del Roger, continuant en el Bull Dog de davant i acabant a l’Odeon cap allí les 5h del matí... Un clàssic dia de turisme, ben cansat però content.
Diumenge, més tranquil, diria que només vam tenir temps de visitar la casa de l’Anna Frank, amb la profunda reflexió que forma part d’aquest tipus de visites, o no tan profunda quan les idees les tens més que clares. Simplement el fet de pensar que estàs visitant un indret on van conviure 8 persones durant 2 anys sense poder fer cap soroll ni activitat, et fan venir esgarrifances.
I un altre cop sense fotos, s’haurà de visitar el web (http://www.annefrank.org/) i sobretot, llegir-ne el diari.
El cap de setmana s’acaba amb una altra passejada sota la neu pel parc Vondelpark, on si fes menys fred i no nevés o plogués, seria un bon lloc per venir a córrer. Un últim adéu al Roger i els seus amics i cadascú de tornada a la realitat. Holanda. Encara en tinc per unes 3 setmanes, però potser ara l’apreciï més.
I us preguntareu... no ha dit res de coffeeshops ni del Districte roig? Doncs no, aquest cop no hi va haver visita, hi havia coses més interessants a fer.

-------------

Nieva. Llueve. Hace viento. Sale el sol. Vuelve a nevar. He ahí un extraño fenómeno cíclico que lleva produciéndose durante los últimos cinco días a intervalos de entre 45 minutos y una hora. Holanda no para de sorprender con su clima.
Podría decir que en los tres meses que llevo yendo y viniendo he visto de todo, sol, viento, lluvia, granizo y nieve. De todos los tipos, variedades e intensidades. ¡Sólo me falta un tornado, pero prefiero no llamar al mal tiempo, todavía más!
Este fin de semana lo he pasado en Ámsterdam. Como en casi toda Europa, en Francia y Holanda sólo se celebra el lunes de Pascua. Tres días para descansar y conocer un poco más de este país donde trabajo. Roger, desde Londres, también se apuntó a la aventura. Sólo faltaron algunos invitados desde París que, por motivos variados, no terminaron viniendo.
Era viernes y cansados cómo estábamos los dos decidimos que lo mejor era quedarse en el pub de abajo el hotel, en la plaza Rembrandtsplein, poniéndonos al día después de tanto tiempo. Ya tendríamos tiempo para salir y conocer Ámsterdam de día y de noche.
El sábado si que nos pusimos las pilas y nos levantamos a las 13h para hacer al turista... Volvía a nevar y hacía frío, así que pocas ganas teníamos de movernos, pero me negaba a pasar otro fin de semana en Ámsterdam sin hacer nada más que dormir, como ya había hecho un mes atrás en compañía de Ben, el compañero de trabajo. Así pues, fuimos hacia el Museo Van Gogh, que tenía ganas de visitar.
El museo no es muy grande, así que se puede visitar con relativa tranquilidad, y la gente sólo se amontona en la parte final, donde están los cuadros más conocidos y el periodo más innovador del artista. Merece la pena visitarlo pero cómo desgraciadamente no se permiten hacer fotos, pues nada, para ver cuadros se tendrá que entrar en la web (http://www.vangoghmuseum.nl/), buscar por internet o pasar por el museo...
Roger se está recuperando de una rotura de tibia y peroné, por lo tanto, después de la caminata tocaba reposo para preparar la noche. Empezamos en un bar al lado del hotel con cerveza holandesa, para continuar cruzando la calle bajo la nieve e ir a un restaurante italiano donde nos sirvieron una jarrita de litro, después en Leidensplein en un bar esperando a Patty y a Geijs, unos amigos de Roger, continuando en el Bull Dog de enfrente y acabando en el Odeon hacia las 5h de la mañana... Un clásico día de turismo, bien cansado pero contento.
Domingo, más tranquilo, diría que sólo tuvimos tiempo de visitar la casa de Anna Frank, con la profunda reflexión que forma parte de este tipo de visitas, o no tan profunda cuándo las ideas las tienes más que claras. Simplemente el hecho de pensar que estás visitando un lugar donde convivieron 8 personas durante 2 años sin poder hacer ningún ruido ni actividad, te hacen venir escalofríos.
Y otra vez sin fotos, se tendrá que visitar la web (http://www.annefrank.org/) y sobre todo, leer el diario.
El fin de semana se acaba con otro paseo bajo la nieve por el parque Vondelpark, donde si hiciera menos frío y no nevara o lloviera, sería un buen lugar para ir a correr. Un último adiós a Roger y sus amigos y cada uno de vuelta a la realidad. Holanda. Todavía me queda para unas 3 semanas, pero quizás ahora lo aprecie más.
Y os preguntaréis... ¿no ha dicho nada de coffeeshops ni del Barrio rojo? Pues no, esta vez no hubo visita, había cosas más interesantes que hacer.

1 Comments:

At 15:06, Anonymous Anònim said...

Roger, canvia ja de jaqueta!!! Com la portis a Paris te la cremem.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home