01 de juny 2007

El parèntesi primaveral

Ja han passat quasi 2 mesos des de la darrera connexió. Molt temps. O no? A mi em sembla una eternitat. Han passat tantes coses! He estat tan submergit en l’activitat diària que no he tingut temps per aturar-me un moment i posar-me a rumiar. Tampoc no ha estat necessari. Tot estava ben calculat o era millor no calcular-ho.
“Incomprensiblement” els meus diferents caps de projecte pensen que faig bé les coses i m’encarre- guen feina i més feina.
Al tornar d’Euskadi, em vaig polir 4 projectes en un mes.
Les setmanes s’han anat succeint. I jo, amunt i avall, de local en local, ara instal.lant uns servidors, ara configurant el sistema, passant feixos i feixos de cables, refent la documentació... Un fart de treballar!

Petits parèntesis. Moments de benestar. Tardes i caps de setmana solejats que permeten reprendre el picnics i les sortides. La Buttes-Chaumont, Pont des Arts, Bois de Vincennes, Canal de Saint-Martin... Tot torna. París esplèndid, ple de gent, ple de llum; la millor època que li conec.
I entre mig, curts períodes de vacances. Barcelona i la Bretanya!

Barcelona no és com sempre. A cops, ni la reconec. Barcelona està més plena que mai. Turistes i immigrants han anat omplint la ciutat i ocupant els seus espais. La Rambla, Passeig de Gràcia, el Gòtic, el Born, hotels, restaurants, el metro,... A cada cantonada, a cada carreró, hi trobes ulls sorpresos que repassen tots els detalls d’aquesta bonica ciutat. També els que demanen, pul.lulen o intenten guanyar-se la vida a costa de la butxaca dels altres.
Els preus pugen, les cultures es barregen, la ciutat canvia, s’enriqueix i es torna més pobra, tot al mateix temps. Més esplèndida que mai, més impersonal, més enigmàtica.
De tant en tant, allunyar-se de París reconforta. Oblidar l’asfalt i les presses. Escapar!

La Bretanya és un bon lloc per perdre-s’hi. Propera i distinta, et permet de veure verdor i aire fresc, boscos, penya-segats, costa i velles tradicions.
Guiats per amics autòctons varem aprofitar la ciutat de Rennes i tornàrem a visitar el nord de la regió. A la llunyania, el Mont Saint-Michel; les ostres de Cancale, l’intra-muros de Saint Malo, riure una bona estona per acabar dormint en una tenda d’un càmping (o dins del cotxe).
El nord de la Bretanya és excepcional. Però com sempre, l’ambició ens pot. No ens conformem amb veure un racó, s’ha de veure tot. Així doncs, carretera i manta. Vam acabar de visitar la Côte de Granit Rose i cap al sud.
A Vannes ens esperava la festa del Golf. Centenars de vaixells ocupen la zona i li donen vida. El centre de la ciutat bullia d’activitat. Activitat bretona. Fascinats pels balls tradicionals, vam observar com agafats del bracet anaven fent cercles, dansant i dansant.

Nota mental: Tornar aviat a la regió. Amb més tranquil.litat.

El darrer dia, ens vam perdre en l'infinitat dels boscos, seguint la traça del Rei Artur i el Mag Merlí... Una expèriencia difícilment oblidable...

I després d’això? Doncs després més feina. Vaig tornar a Mulhouse, he tornat a Portugal dues vegades i ara ja estic preparant les maletes per tornar a Mèxic, aquest cop per treball. Ja us explicaré!

-----------

Ya han pasado casi 2 meses desde la última conexión. Mucho tiempo. ¿O no? A mí me parece una eternidad. ¡Han pasado tantas cosas! He estado tan sumergido en la actividad diaria que no he tenido tiempo para detenerme un momento y ponerme a pensar. Tampoco ha sido necesario. Todo estaba bien calculado o era mejor no calcularlo.
"Incomprensiblemente" mis diferentes jefes de proyecto piensan que hago bien las cosas y me encargan trabajo y más trabajo.
Al volver de Euskadi, me pulí 4 proyectos en un mes.
Las semanas se han ido sucediendo. Y yo, arriba y abajo, de local en local, ahora instalando unos servidores, ahora configurando el sistema, pasando manojos y manojos de cables, rehaciendo la documentación... ¡Un hartón de trabajar!

Pequeños paréntesis. Momentos de bienestar. Tardes y fines de semana soleados que permiten retomar los picnics y las salidas. La Buttes-Chaumont, Pont des Arts, Bois de Vincennes, Canal de Saint-Martin ... Todo vuelve. París espléndido, lleno de gente, lleno de luz; la mejor época que le conozco.
Y en medio, cortos periodos de vacaciones. ¡Barcelona y la Bretaña!

Barcelona no es como siempre. A veces, ni la reconozco. Barcelona está más llena que nunca. Turistas e inmigrantes han ido llenando la ciudad y ocupando sus espacios. Les Rambles, Passeig de Gràcia, el Gòtic, el Born, hoteles, restaurantes, el metro... En cada esquina, en cada callejón, encuentras ojos sorprendidos que repasan todos los detalles de esta bonita ciudad. También los que piden, pululan o intentan ganarse la vida a costa del bolsillo de los otros.
Los precios suben, las culturas se mezclan, la ciudad cambia, se enriquece y se vuelve más pobre, todo al mismo tiempo. Más espléndida que nunca, más impersonal, más enigmática.
De vez en cuando, alejarse de París reconforta. Olvidar el asfalto y las prisas. ¡Escapar!

La Bretaña es un buen lugar para perderse. Próxima y distinta, te permite ver verdor y aire fresco, bosques, acantilados, costa y viejas tradiciones.
Guiados por amigos autóctonos aprovechamos la ciudad de Rennes y volvimos a visitar el norte de la región. A lo lejos, el Mont Saint-Michel; las ostras de Cancale, el intra-muros de Saint Malo, reír un buen rato para acabar durmiendo en una tienda en un camping (o dentro del coche).
El norte de la Bretaña es excepcional. Pero como siempre, la ambición nos puede. No nos conformamos con ver un rincón, se tiene que ver todo. Así pues, carretera y manta. Acabamos de visitar la Côte de Granit Rose y hacia el sur.
En Vannes nos esperaba la fiesta del Golfo. Centenares de barcos ocupan la zona y le dan vida. El centro de la ciudad hervía de actividad. Actividad bretona. Fascinados por los bailes tradicionales, observamos cómo cogidos del brazo iban haciendo círculos, danzando y danzando.

Nota mental: Volver pronto a la región. Con más tranquilidad.

El último día, nos perdimos en la infinidad de sus bosques, siguiendo la pista del Rey Arturo y el Mago Merlín... Una experiencia dificilmente olvidable...

¿Y después de eso? Pues después más trabajo. Volví a Mulhouse, he vuelto a Portugal dos veces y ahora ya estoy preparando las maletas para volver a México, esta vez por trabajo. ¡Ya os contaré!