El parèntesi primaveral
Ja han passat quasi 2 mesos des de la darrera connexió.
Molt temps. O no? A mi em sembla una eternitat. Han passat tantes coses! He estat tan submergit en l’activitat diària que no he tingut temps per aturar-me un moment i posar-me a rumiar. Tampoc no ha estat necessari. Tot estava ben calculat o era millor no calcular-ho.
“Incomprensiblement” els meus diferents caps 

Al tornar d’Euskadi, em vaig polir 4 projectes en un mes.
Les setmanes s’han anat succeint. I jo, amunt i avall, de local en local, ara instal.lant uns servidors, ara configurant el sistema, passant feixos i feixos de cables, refent la documentació... Un fart de treballar!
Petits parèntesis. Moments de benestar.

I entre mig, curts períodes de vacances. Barcelona i la Bretanya!
Barcelona no és com sempre. A cops, ni la reconec. Barcelona està més plena que mai. Turistes i immigrants han anat omplint la ciutat i ocupant els seus espais. La Rambla, Passeig de Gràcia, el Gòtic, el Born, hotels, restaurants, el metro,... A cada cantonada, a cada carreró, hi trobes ulls sorpresos que repassen tots els detalls d’aquesta bonica ciutat. També els que demanen, pul.lulen o intenten guanyar-se la vida a costa de la butxaca dels altres.
Els preus pugen, les cultures es barregen, la ciutat canvia, s’enriqueix i es torna més pobra, tot al mateix temps. Més esplèndida que mai, més impersonal, més enigmàtica.
De tant en tant, allunyar-se de París reconforta. Oblidar l’asfalt i les presses. Escapar!
La Bretanya és un bon lloc per perdre-s’hi. Propera i distinta, et permet de veure verdor i aire fresc, boscos, penya-segats, costa i velles tradicions.

El nord de la Bretanya és excepcional.

A Vannes ens esperava la festa del Golf. Centenars de vaixells ocupen la zona i li donen vida. El centre de la ciutat bullia d’activitat. Activitat bretona. Fascinats pels balls tradicionals, vam observar com agafats del bracet anaven fent cercles, dansant i dansant.
Nota mental: Tornar aviat a la regió. Amb més tranquil.litat.

I després d’això? Doncs després més feina. Vaig tornar a Mulhouse,

-----------
Ya han pasado casi 2 meses desde la última

"Incomprensiblemente" mis diferentes jefes de proyecto piensan que hago bien las cosas y me encargan trabajo y más trabajo.

Las semanas se han ido sucediendo. Y yo, arriba y abajo, de local en local, ahora instalando unos servidores, ahora configurando el sistema, pasando manojos y manojos de cables, rehaciendo la documentación... ¡Un hartón de trabajar!
Pequeños paréntesis. Momentos de bienestar. Tardes y fines de semana soleados que permiten retomar los picnics y las salidas. La Buttes-Chaumont, Pont des Arts, Bois de Vincennes, Canal de Saint-Martin ... Todo vuelve. París espléndido, lleno de gente, lleno de luz; la mejor época que le conozco.
Y en medio, cortos periodos de vacaciones. ¡Barcelona y la Bretaña!
Barcelona no es como siempre. A veces, ni la reconozco.

Los precios suben, las culturas se mezclan, la ciudad cambia, se enriquece y se vuelve más pobre, todo al mismo tiempo. Más espléndida que nunca, más impersonal, más enigmática.
De vez en cuando, alejarse de París reconforta. Olvidar el asfalto y las prisas. ¡Escapar!
La Bretaña es un buen lugar para perderse.

Guiados por amigos autóctonos aprovechamos la ciudad de Rennes y volvimos a visitar el norte de la región. A lo lejos, el Mont Saint-Michel; las ostras de Cancale,

El norte de la Bretaña es excepcional. Pero como siempre, la ambición nos puede. No nos conformamos con ver un rincón, se tiene que ver todo. Así pues, carretera y manta. Acabamos de visitar la Côte de Granit Rose y hacia el sur.
En Vannes nos esperaba la fiesta del Golfo.

Nota mental: Volver pronto a la región. Con más tranquilidad.
El último día, nos perdimos en la infinidad de sus bosques, siguiendo la pista del Rey Arturo y el Mago Merlín... Una experiencia dificilmente olvidable...
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home