28 de juliol 2010

2010-07-25 a París

L’estiu a París pot ser ben esplèndid. Ple d’activitats a fer, ple d’oportunitats. Només fa falta saber on buscar, on anar i decidir que fer. Ahir per exemple el vaig dedicar a fer un bonic picnic sobre la gespa d’Invalides amb una amiga del curs de tango i en acabar vaig tenir trobada al Canal de Saint Martin amb un altre grup d’amics i vam acabar tard un altre cop. Les nits d’estiu és el que tenen...
Avui és diumenge i tinc previst baixar fins a Rue Rivoli a veure com passa i acaba el Tour de France. Fa set anys que visc a París i aquesta serà la primera vegada que hi vaig. El fet de saber que els meus dies aquí s’acaben fa que estigui més actiu i torni a fer de turista a París.
Baixo en bici, res millor en aquesta ciutat, i m’incrusto en la multitud que omplen els carrers. Gent ben disfressada amb el “Maillot jaune”, amb banderes i samarretes de tots els equips s’amunteguen contra les barreres de protecció. I els ciclistes passen en aquest precís instant. No és la primera vegada ni serà la darrera. Donen vuit voltes al circuit urbà abans de la gran arribada. Avui Alberto Contador guanyarà per tercera vegada el Tour, avui un munt d’espanyols es passegen un cop més orgullosos de la seva bandera i la seva gent. Aquest any és l’any espanyol, sembla. Campió Rafael Nadal del Roland Garros i Wimbledon. Campiona la selecció espanyola de futbol per primer cop en un Mundial, el de Sud-àfrica. Campió Contador. Potser també ho serà la selecció de bàsquet en el Mundial de Turquia i Fernando Alonso en el de Formula 1. Avui ha guanyat el Gran Premi d’Alemanya. Si tot això servís per aixecar l’economia del país... Mentrestant em limito a estar content pels mèrits personals de cada un.
A Rivoli intento agafar una bona plaça per a quan tornin a passar. Amb la meva alçada no em puc posar darrera ningú i esperar veure-hi, a aquestes hores totes les bones places estan ja preses. Utilitzant la bici com tamboret aconsegueixo veure’ls passar dos cops més. Van ben de pressa i el públic embogeix. És entretingut, però en menys de 40 segons ja han passat tots... I això s’ha acabat. Cavendish guanya l’etapa a l’esprint i Contador s’enfunda el maillot. I jo, amb la bici, cap a l’altre punta de la ciutat, al Cabaret Sauvage que la Kacka m’espera. Però pel camí, la ciutat està ben animada. En el Gran Rex estrenen una pel.lícula que ha congregat a un munt de gent, artistes i càmeres de televisió. Al Canal d’Ourq hi tenen activitats per a tots els públics, barques i patins solquen l’aigua. El parc de La Villette és ple de gent de picnic i seguint altres concerts. Fa un bon dia per aprofitar París.
El Cabaret Sauvage és una sala de concerts en forma de carpa de circ al Parc de la Villette. Avui, en el marc del festival Sin Fronteras, la cultura africana hi és present. L’entrada és ben animada, amb uns músics percussionistes que fan ballar tot el públic. A l’interior la meva amiga Kacka ja m’espera amb d’altres amics i voltem entre paradetes plenes de joieria berber, artesania sub-sahariana, maquillatges, activitats de tot tipus. Aprofitem per parlar de tot, feia temps que no ens veiem i fer-ho sempre és una alegria. Dins de la sala, concerts de música, desfilada de moda i més concerts. Converses entre amics, una mica de música i ball. Bonica tarda de diumenge que ens ha quedat.

------

El verano en París puede ser estupendo. Lleno de actividades a realizar, lleno de oportunidades. Sólo hace falta saber dónde buscar, dónde ir y decidir que hacer. Ayer por ejemplo lo dediqué a hacer un bonito picnic sobre el césped de Invalides con una amiga del curso de tango y al acabar tuve encuentro en el Canal de Saint Martin con otro grupo de amigos y acabamos tarde otra vez. Las noches de verano es lo que tienen...
Hoy es domingo y tengo previsto bajar hasta Rue Rivoli a ver como pasa y acaba el Tour de France. Hace siete años que vivo en París y ésta será la primera vez que voy. El hecho de saber que mis días aquí se acaban hace que esté más activo y vuelva a hacer de turista en París.
Bajo en bici, nada mejor en esta ciudad, y me incrusto en la multitud que llenan las calles. Gente bien disfrazada con el "Maillot jaune", con banderas y camisetas de todos los equipos se amontonan contra las barreras de protección. Y los ciclistas pasan en este preciso instante. No es la primera vez ni será la última. Dan ocho vueltas al circuito urbano antes de la gran llegada. Hoy Alberto Contador ganará por tercera vez el Tour, hoy un montón de españoles se pasean una vez más orgullosos de su bandera y su gente. Este año es el año español, parece. Campeón Rafael Nadal del Roland Garros y Wimbledon. Campeona la selección española de fútbol por primera vez en un Mundial, el de Sudáfrica. Campeón Contador. Quizás también lo será la selección de baloncesto en el Mundial de Turquía y Fernando Alonso en el de Formula 1. Hoy ha ganado el Gran Premio de Alemania. Si todo eso sirviera para levantar la economía del país... Mientras tanto me limito a estar contento por los méritos personales de cada uno.
En Rivoli intento coger una buena plaza para cuándo vuelvan a pasar. Con mi altura no me puedo poner detrás de nadie y pretender ver, a estas horas todas las buenas plazas están ya tomadas. Utilizando la bici como taburete consigo verlos pasar dos veces más. Van muy deprisa y el público enloquece. Es entretenido, pero en menos de 40 segundos ya han pasado todos... Y esto se ha terminado. Cavendish gana la etapa al sprint y Contador se enfunda el maillot. Y yo, con la bici, hacia la otra punta de la ciudad, al Cabaret Sauvage que Kacka me espera. Pero por el camino, la ciudad está bien animada. En el Gran Rex estrenan una película que ha congregado a un montón de gente, artistas y cámaras de televisión. En el Canal de Ourq tienen actividades para todos los públicos, barcas y patinetes surcan el agua. El parque de La Villette está repleto de gente de picnic y siguiendo otros conciertos. Hace un buen día para aprovechar París.
El Cabaret Sauvage es una sala de conciertos en forma de carpa de circo en el Parque de la Villette. Hoy, en el marco del festival Sin Fronteras, la cultura africana está presente. La entrada está bien animada, con unos músicos percusionistas que hacen bailar a todo el público. En el interior mi amiga Kacka ya me espera con otros amigos y paseamos entre tenderetes llenos de joyería beréber, artesanía sub-sahariana, maquillajes, actividades de todo tipo. Aprovechamos para hablar de todo, hacía tiempo que no nos veíamos y hacerlo siempre es una alegría. Dentro de la sala, conciertos de música, desfilada de moda y más conciertos. Conversaciones entre amigos, un poco de música y baile. Bonita tarde de domingo que nos ha quedado.