Tots Sants. Barcelona, finalment…
Estava enmig d’una platja de Mèxic, prenent el sol i amb una Coronita a la mà, o estava en un poblet visitant-ne el mercat. Estava creuant França en tren, o a París mirant la Torre Eiffel. I de cop, terribles atacs de melangia m’envaïen i em feien qüestionar la meva continuïtat a París.Molta gent a la qui ho he explicat no ho entén, i es pregunta com estant passant-m’ho tant bé i en un país tan increïble es pot trobar a faltar Barcelona. Aquesta gent que no ho entén, tots, són catalans. : )
He arribat a la conclusió que només les persones
que no hi viuen aprecien Barcelona. Aprenen a valorar-la i a conèixer- la. El seu centre, els seus carrers, parcs i edificis, la temperatu- ra, els bars i restaurants, la gent amb qui et creues,...
Jo trobava a faltar tot això i evidentment la família i els amics. Em mancava poder pujar al meu càmping i passejar pel bosc tot buscant bolets. Prendre una cervesa amb els companys de la Uni. Dinar i sopar en família. Perdrem pels carrers del centre, veure la Sagrada Família, Santa Maria del Mar i el Fossar de les moreres, Pedrera, Plaça Catalunya,... Celebrar la castanyada, viure un nou dia d’eleccions en el meu país,...I bàsicament, això és tot el que he fet en aquests cinc dies. Intensos, relaxants, renovadors.
Ja he vist que puc tornar tranquil.lament a París un temporadeta més... fins quan? Bé, això no ho sé. De moment, a continuar treballant, continuar sortint, coneixent gent, descobrir racons inexplorats...------------
Estaba en medio de una playa de México, tomando el sol y con una Coronita en la mano, o estaba en un pueblecito visitando el mercado. Estaba cruzando Francia en tren, o en París mirando la Torre Eiffel. Y de pronto, terribles ataques de melancolía me invadían y me hacían cuestionar mi continuidad en Paris.
Mucha gente a la que lo he explicado no lo entiende, y se pregunta cómo estando pasándome- lo tanto bien y en un país tan increíble puede echarse de menos Barcelona. Esta gente que no lo entiende, todos,
son catalanes : )He llegado a la conclusión que sólo las personas que no viven en ella aprecian Barcelona. Aprenden a valorarla y a conocerla. Su centro, sus calles, parques y
edificios, la temperatura, los bares y restaurantes, la gente con quien te cruzas...Yo echaba de menos todo eso y evidentemente la familia y los amigos. Me faltaba poder ir a mi camping y pasear por el bosque buscando setas. Tomar una cerveza con los compañeros de la Uni. Comida y cena en familia. Perderme por las calles del centro, ver la Sagrada Familia, Santa Maria del Mar y el Fossar de les moreres, Pedrera, Plaça Catalunya... Celebrar la castañada, vivir un nuevo día de elecciones en mi país ...
Y básicamente, eso es todo lo que he hecho en estos cinco días. Intensos, relajantes, renovadores. Ya he visto que puedo
volver tranquilamente a París un temporadita más... ¿hasta cuándo? Bien, eso no lo sé. De momento, a continuar trabajando, continuar saliendo, conociendo gente, descubrir rincones inexplorados.


0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home