16 d’octubre 2006

Marroc IV - La costa Atlàntica

La nostra estada s’acabava i havíem de tornar a passar per la platja. Vam anar al destí original, Essaouira. El meu gran desig, no fer res.
Divendres per la tarda arribàvem a aquest poblet coster. Ben maco, tranquil, agradable. Un bon final.
Hi arribà- vem amb una sola idea, deixar els trastos i anar a banyar-nos, prendre el sol,... Sorpresa... L’aire fred que ens va rebre va desbaratar els nostres plans. No hi havia cap ganes de posar-se el banyador; és més, ens vam posar màniga llarga i vam sortir a menjar alguna cosa.
Vam trobar una pizzeria que ens va brindar una anècdota més. El propietari del local havia decidit que no podia continuar amb el Ramadà i s’estava prenent un cafè i fumant un cigarret, tan a gust, en la terrassa. La resta de venedors de la zona el van veure i se li van apropar. No enteníem res, però es veia clarament com intentaven convèncer-lo... “Això no està bé, Hassan!”. Primer un ancià, després el fuster i el de les catifes, res... L’home, cansat, va decidir entrar al restaurant i que no el molestessin més. Després, veiem com entre els veïns de la zona s’anaven explicant com el pizzero s’havia fumat un cigarret. Ben divertit!
Després va tocar el torn a la passejada pel poble. Ens vam creuar amb un venedor de làmpades que ens va pujar al taller i ens va explicar tot el procés, les diferents tècniques, els significats de les pintures. Un dels bons moments del viatge també, doncs no ens va demanar res al final!
Vam poder apreciar la enèsima posta de Sol. Aquest cop darrera l’illa de Mogador. Més tard, una cerveseta, la primera de la setmana! I per acabar, la clàssica pastisseria àrab, plena de mel per tots costats, mmmm!!!

Ja era dissabte. El darrer dia d’estada. Platja! Res més. Platja! Tot el matí.
Dinar, ostres, eriçons de mar i diferents peixos. Volíem acabar el viatge amb bon gust de boca, i no ho vam poder fer millor. Ja estàvem preparats per... tornar a la platja.
Només unes horetes. Sol, sol i entrar en l’aigua... gelada! Mai més. No, no. En l’Atlàntic mai més. L’any vinent ens en anem a Creta, Mikonos o tornem a Sardenya, però jo del Mediterrani no em moc. : )
Bé, després del xoc final, ruta cap a Casablanca, amb parada tècnica en un poblet per veure com el Barça guanyava a l’Athletic.
No podíem acabar el viatge sense el show de la nit per fer la maleta, veient els problemes del meu cosí per encabir mig basar en dues bosses.
Pel matí, recollir un darrer policia- autoestopista per a que ens guiés fins a l’aeroport i acomiadar-me d’en Dani. No serà per gaire temps, tot just uns dies. Ja estic preparant el meu proper viatge. Segur que el millor de l’any... Me’n vaig a casa, a Barcelona, per fi! A passar 5 dies per Tots Sants. Veure la família, sortir amb els amics, passar pel càmping a caçar bolets... es troba a faltar!

--------

Notre séjour était en train de finir et nous devions visiter à nouveau la plage. Nous sommes allés au destin originel, Essaouira. Mon grand désir, ne rien faire.
Vendredi après-midi, nous arrivions à ce petit village côtier. Bien beau, tranquille, agréable. Une bonne fin.
Nous y sommes arrivés et on avait qu'une seule idée, tout laisser à l’hôtel et aller nous baigner, prendre le soleil... Mais, surprise... L'air froid qui nous a reçus a troublé nos plans. Il n'y avait plus aucun envie de se mettre le maillot de bain ; pire encore, nous nous sommes habillés avec manche longue et sommes allées manger quelque chose.
Nous avons trouvé une pizzeria qui nous a offert une anecdote plus. Le propriétaire du local avait décidé qu'il ne pouvait plus avec le Ramadan et il prenait un café et fumait une cigarette, tout à l'aise, dans la terrasse. Le reste de vendeurs de la zone l'ont vu et se sont approché de lui. Nous ne comprenions rien, mais on voyait clairement comment ils essayaient de le convaincre... "Ça va pas, Hassan!". D'abord un vieux, après le charpentier et celui des tapis, rien... L'homme, fatigué, a décidé d'entrer au restaurant et qu’ils ne l'agacent plus. Après, on voyait comme entre les voisins de la zone ils s'expliquaient comment le pizzaman avait fumé une cigarette. Très rigolo!
Après c’était le moment de la promenade pour le village. Nous nous sommes croisés avec un vendeur de lampes qui nous a fait monter à l'atelier et nous a montré tout le processus de production, nous a expliqué les différentes techniques, les sens des peintures... Un des bons moments du voyage, il ne nous a même pas rien demandé à la fin!
Nous avons pu apprécier l’énième coucher du soleil. Cette fois-ci derrière l'île de Mogador. Plus tard, une bièèèèère, la première de la semaine! Et pour finir, la classique pâtisserie arabe, pleine de miel partout, mmmm !!!

C'était déjà samedi. Le dernier jour de notre séjour. Plage! Rien d’autre. Plage! Tout le matin.
Déjeuner, huîtres, oursins et différents poissons. Nous voulions finir le voyage d’une bonne façon, et nous n'avons pas pu le faire meilleur. Nous étions déjà préparés pour... rentrer à la plage.
Seulement quelques heures. Soleil, soleil et l’entrée à l'eau... gelée! Plus jamais. Non, non. A l'Atlantique plus jamais. L'année prochaine nous allons à Crêta, Mykonos ou nous allons encore une fois à Sardaigne, mais moi, de la Méditerranée, je ne bouge pas. : )
Bien, après le choc final, route vers Casablanca, avec arrêt technique en un petit village pour voir comme le Barça battait l'Athletic.
Nous ne pouvions pas finir le voyage sans le show de la nuit pour faire la valise, en voyant les problèmes de mon cousin pour placer un demi-bazar en deux sacs.
Le matin, recueillir une dernière policier- autostoppeur pour que nous a guidé jusqu'à l'aéroport et dire au revoir à Dani. Ce ne sera pas pour beaucoup de temps, à peine quelques jours. Je prépare déjà mon prochain voyage. C’est sûr, le meilleur de l'année... Je rentre chez moi, à Barcelone, enfin! Pour y passer 5 jours par la Toussaint. Voir la famille, sortir avec les amis, passer par le camping à chasser des champignons... il me manque !