Marroc III - El gran Sud
El descens del Marroc va acabar a Tinerhir. Un petit poble berber,

Tot el viatge va ser un llarg recorregut. Travessant tot el país, canviant constantment de paisatges, cada cop tot estava més sec, a excepció de les Gorges del Ziz (Gasela). El contrast era evident.

Estàvem rebentats, però vam decidir sortir. El vespre el vam passar passejant i prenent te a la menta amb uns germans que ens van trobar. Un d’ells vivia a Madrid i l’altre al Japó, i tots dos havien tornat al poble per passar el Ramadà en família.

Ja començàvem a estar-ne cansats. No m’agrada haver de desconfiar de tothom i haver de fintar constantment les ‘ofertes’.
Dimarts ens vam posar en camí cap a Marrakech. Un altre llarg viatge, tornant a creuar l’Atlas, que va culminar amb una entrada triomfant.
Vaig guiar en Dani fins al mig de la Medina. Muntats en el cotxe ens vam anar endinsant per carrerons cada cop més estrets, sense possibilitat de fer mitja volta.


Una hora després, ja instal.lats a l’hotel i sortint a passejar, la ciutat era deserta...

Dimecres vam optar per la natura i vam anar a les Cascades d’Ouzoud (els olivers). Impressionants cascades.
Vam esquivar els primers guies. Vam aventurar-nos a fer la


La nit, gran feinada en el Zoco de Marrakech. Negociant, negociant vam comprar làmpades, pufs i espècies.
Encara no m’havia passat en tot el viatge. Va ser a partir d’aquí que tots els mercaders que em van començar a anomenar Ali Baba, per la barba que portava, i el tema donava joc a fer les negociacions més amenes.
Amb el que més ens vam divertir va ser amb el venedor d’espècies. Una hora de negociació, pintura, perfums, te i espècies. Prenent un te a la menta amb el venedor i parlant de mil i

L’endemà va ser negociar fusta i tirar cap a la platja.
---------
Nous avons descendu le Maroc pour finir à Tinerhir.

Le voyage a été un long parcours. Traversant tout le pays, changeant de façon constante de paysages, tout était plus sec, à l'exception des Gorges du Ziz (Gazelle). Le contraste était évident.


Nous étions déjà un peu fatigués.

Mardi nous nous sommes mis en chemin vers Marrakech. Un autre long voyage, en croisant à nouveau l'Atlas, qu'il a culminé avec une entrée triomphante.
J'ai guidé Dani jusqu'au milieu de la Médina. Montés dans la voiture nous avons pénétré des ruelles à chaque fois plus étroites, sans possibilité de faire un demi-tour. Les motos et vélos nous passaient à côté. Les vendeurs écartaient leurs produits pour nous laisser passer.


Mercredi nous avons opté pour la nature et nous

Nous avons évité les premiers guides. Nous avons osé descendre tous seuls, mais en voyant que nous pénétrions des zones non recommandables un garçon nous a offert son aide. En parlant, parlant nous l'avons trouvé sympa et économique, donc, nous l'avons pris comme guide. Il nous a tout expliqué sur la vallée et les environs; un lieu plein de végétation et fruits. On ne penserait pas être au Maroc. Nous avons déjeuné en regardant le saut d'eau et nous avons fini par photographier les singes qui habitaient la vallée.
La nuit, grand boulot au Souk de Marrakech. En marchandant, nous avons acheté des lampes, des poufs et des épices.

Avec celui que nous nous sommes plus amusé a été avec le vendeur d'épices. Une heure de négociation, peinture, parfums, thé et épices. En prenant un thé à la menthe avec le vendeur et bavardant de mille et une choses. Réellement, si tu as du temps et le vendeur est sympathique, tu finis par dépenser l’argent mais tu passes un bon moment.
Le lendemain matin, négocier du bois et aller vers la plage.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home