08 de maig 2006

5è i 6è dia: Cap de setmana d'exploració

Kibaré?
Ahir vam començar el cap de setmana amb el repòs necessari i ens vam llançar de cap a la piscina. La conseqüència directa és una gran calma interior i un lleuger color roig en la pell. Mentre dinàvem i planificàvem el "safari" que volíem fer diumenge vam tenir la sort de preguntar a Abdulay, un cambrer que ens va dir que ell tenia un familiar que podria fer-ho. També vam acordar que ell ens acompanyés a conèixer Ouaga aquella mateixa tarda. Així ens vam embarcar en una visita als centres artesanals i culturals, on vam poder tranquil·lament veure i comprar l'art Burkinabés. Vam entrar a un carreró ple de petites tendes, on se'm van enganxar 5 venedors que mentre caminava m'intentaven vendre de tot; jo els vaig dir que si m'aclaparaven molt no compraria res, però ells res, ni cas; així que vaig marxar sense poder veure res més que les seves tel·les, sense comprar res i amb un cert cansament, però res greu. També vam presenciar interessants danses rituals i vam acabar amb un descans al Centre Cultural Francès.
I avui, cap a l'aventura! Ens ha passat a buscar l'oncle d'en Abdulay, en Yacouba, i ens n'hem anat a uns quants kilòmetres de la ciutat. Hem passat per Kokologo a visitar el cap del poblat, però havia sortit, i sense la seva autorització no hem pogut fer fotos del seu palau. Hem acabat a Sabou, un poblet on tenen una espècie de llac, semi-sec, que en diuen mar i que està ple de cocodrils sagrats. Allí els hem donat de menjar i ens hi hem pogut apropar fins a tocar-los... brrrr... Després, i mentre fèiem quatre compres, he parlat amb una nena d'allí i em deia que ells es banyaven amb ells... que maca i quin coratge...
Per dinar hem anat al restaurant d'un amic d'en Yacouba i allí ens hem posat les botes. Després, ell mateix ens ha acompanyat a Bazoulé, una altra zona de cocodrils sagrats.
Ha estat un dia bastant intens, amb emocions confrontades, entre el passar-nos-ho bé, descobrir llocs interessants, bonics paisatges, gent molt simpàtica, criatures que al veure'ns es sorprenien, ens cridaven "Nassara" (Home blanc, en Mooré) i esclataven a riure,... d'altra banda veus en quines condicions els ha tocat créixer, les poques coses que tenen i lo poc que necessiten per viure, quants anys els falten per poder tenir una mínima part del que nosaltres trobem imprescindible... Tot plegat... és complicat...
--------
Kibaré?
Ayer empezamos el fin de semana con el reposo necesario y nos lanzamos de cabeza a la piscina. La consecuencia directa fue una gran calma interior y un ligero tono colorado en la piel. Mientras comíamos y planificábamos el "safari" que queríamos hacer domingo tuvimos la suerte de preguntar a Abdulay, un camarero que nos dijo que él tenía un familiar que podría hacerlo. También acordamos que él nos acompañara a conocer Ouaga aquella misma tarde. Así nos embarcamos en una visita a centros artesanales y culturales, donde pudimos tranquilamente ver y comprar el arte Burkinabés. Entramos en una callejuela llena de pequeñas tiendas, donde se me engancharon 5 vendedores que mientras andaba me intentaban vender de todo; yo les dije que si me agobiaban mucho no compraría nada, pero ellos nada, ni caso; así que me marché sin poder ver nada más que sus telas, sin comprar nada y con un cierto cansanci, pero nada grave. También presenciamos interesantes danzas rituales y acabamos con un descanso en el Centro Cultural Francés.

¡Y hoy, hacia la aventura! Nos ha pasado a buscar al tío del Abdulay, Yacouba, y nos hemos ido a unos cuantos kilometros de la ciudad. Hemos pasado por Kokologo a visitar al jefe del poblado, pero había salido, y sin su autorización no hemos podido hacer fotos de su palacio.
Hemos acabado en Sabou, un pueblecito donde tienen una especie de lago, semi-seco, al que llaman mar y que está lleno de cocodrilos sagrados. Allí les hemos dado de comer y nos hemos podido acercar hasta tocarlos... brrrr... Después, y mientras hacíamos cuatro compras, he hablado con una niña de allí y que me decía que ellos se bañaban con ellos... que maja y qué coraje...
Para comer hemos ido al restaurante de un amigo de Yacouba y allí nos hemos puesto las botas. Después, él mismo nos ha acompañado a Bazoulé, otra zona de cocodrilos sagrados.
Ha sido un día bastante intenso, con emociones confrontadas, entre el pasárnoslo bien, descubrir lugares interesantes, a bonitos paisajes, gente muy simpática, criaturas que al vernos se sorprendían, nos gritaban "Nassara" (Hombre blanco, en Mooré) y estallaban en risas... por otra parte ves en qué condiciones les ha tocado crecer, las pocas cosas que tienen y lo poco que necesitan para vivir, cuántos años les faltan para poder tener una mínima parte de lo que nosotros encontramos imprescindible... En fin, todo... es bastante complicado...

2 Comments:

At 16:32, Anonymous Anònim said...

HOLA BITXU!!!!
Quina passada, qui m'havia de dir q acabaries explicant-me aventures a l'Àfrica profunda...
Res, dir-te q m'han encantat les fotos q he vist, però el text tbé va atrapant.
Qualsevol q vegi aquest blog alucina, no?
Quins últims anyets q estàs passant! (Anyeeets!! q ja fa temps q voltes pel món)
Segueix així, viatjant, treballant.
Un petonàs guapo!

La teva germaneta

 
At 22:34, Blogger Poliki said...

Hola mu!
L'altre dia pensava el mateix, qui m'havia de dir a mi que m'enviarien a Burkina Faso per motius de feina i sense demanar-ho...
La veritat és que estem aprofitant el poc temps lliure que ens resta per conèixer el país i sobretot la gent.
Un fort petonet i no et preocupis que els viatges no paren, això només acaba de començar. I dimecres Paris! La Champions!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home