03 de maig 2006

Ouaga: 1st day

Voilà! Ja he passat un dia a Burkina Fasso i segueixo viu. Els mosquits no respecten gaire, però porto tantes vacunes que segur que són ells els que palmen. I l'aigua, en botella. I la calor... els 45 graus... es suporten com es pot.
De moment... un país tant i tant diferent. No t'ho pots ni imaginar.
La capital només compta amb alguns carrers asfaltats, la resta de terra; d'una terra vermellosa, que s'aixeca i es posa per tot arreu.
Els carrers sense marcar, no hi ha carrils i pocs semàfors. Cotxes, motos i bicis s'entrecreuen per tot arreu. No hi ha cap lògica. Tothom aprofita cada forat que hi ha per ficar-s'hi.
La gent, a banda i banda, camina, ven, reposa, parla... tothom fa vida al carrer. O potser és que el carrer és casa seva.
Nosaltres, ens fem "atacar" a cada moment. Som blancs i ressaltem. Avui hauríem pogut comprar un Chanel No. 5 per 2 euros... no ens he volgut aprofitar del venedor.
Tampoc he fet servir la càmera, avui. Prefereixo veure-ho pels meus propis ulls, situar-me, coneixe'ls i més endavant ja faré...
De moment, la vista des de l'hotel i un dels bojos de la bici.



----------------




¡Voilà! Primer día en Burkina Fasso y sigo vivo. Los mosquitos no respetan nada, pero llevo tantas vacunas que seguro que son ellos los que palman. Y el agua, en botella. Y el calor... los 45 grados... se soportan como se puede.
De momento... un país tan y tan diferente. No te lo puedes ni imaginar.
La capital sólo cuenta con algunas calles asfaltadas, el resto de tierra; de una tierra rojiza, que se levanta y se pone por todas partes.
Las calles sin marcar, no hay carriles y pocos semaforos. Coches, motos y bicis se entrecruzan por todas partes. No hay ninguna lógica. Todo el mundo aprovecha cada agujero que hay para meterse.
La gente, a banda y banda, anda, vende, se repone, habla ... todo el mundo hace vida en la calle. O quizás es que la calle es casa suya.
Nosotros, nos hacemos "atacar" a cada momento. Somos blancos y resaltamos. Hoy habríamos podido comprar un Chanel No. 5 por 2 euros... no nos hemos querido aprovechar del vendedor.
Tampoco he utilizado la càmara, hoy. Prefiero verlo con mis propios ojos, situarme, conocerlos y más adelante ya haré... De momento, la vista desde el hotel y uno de los locos de la bici.