28 de juliol 2006

Me’n vaig a Mèxic

Després de tant dies treballats, acabem forçament recollint-ne els fruits. I no, no parlo de diners, sinó de vacances. Bé, els diners també van bé; més que res, que sinó les vacances les hauria de passar tancat a casa. I això no va amb mi.
Anem a Mèxic. Hi anem en Bernat, la Mira i jo. L’excusa del viatge, que no és l’excusa sinó el motiu, és el casament d’uns amics, en Jaume i la Lucrecia (si, si, amb els que vaig anar a la platja en el darrer post...) Doncs es casen a Acapulco, per tant anem amb l’avió Cancun, a l’altra costa del país, a 2.000 Km de distància, d’allò més normal... I allí anem encadenant autobusos, ciutats, ruïnes i platges fins arribar el 5 d’agost a la boda.
Després, els nostres camins es separen. Jo començo a tornar per tal de ser el 14 a Cancun i ells s’ho prenen amb més de calma.
Seran moltes ciutats, molts quilòmetres, moltes hores de bus i pocs dies. Serà un gran viatge, en el qual segur que ens ho passem molt bé, coneixem molta gent i veiem meravelles extraordinàries. El rau-rau de la panxa ja fa uns dies que ha aparegut. El cap ja ha decidit començar el viatge. I per a mi l’aventura comença demà.

- Cancun - Palenque - Oaxaca - Pachutla - Puerto Escondido - Acapulco - Mexico DF - Puebla - Veracruz - San Cristobal de las Casas - Merida - Chichen Itza - Cancun -

- Cancun - Palenque - Oaxaca - Pachutla - Puerto Escondido - Acapulco - Mexico DF - Puebla - Veracruz - San Cristobal de las Casas - Merida - Chichen Itza - Cancun -

Après si de jours travaillés, finalement on reçu les bénéfices. Mais non, je ne parle pas de l’argent, mais des vacances. Bon, va, écoute, l’argent il aide aussi ; sans lui j’aurais de rester chez moi. Et ça ne marche pas avec moi.
On va au Mexique. Nous sommes Bernat, Mira et moi. L’excuse du voyage, n’est pas une excuse, mais le but, c’est le mariage de nos amis Jaume et Lucrecia (oui, ceux avec qui on est allé à la plage dans le dernier post…) Ils se marient sur la plage d’Acapulco et logiquement on prend l’avion jusqu’à Cancun, l’autre côte du pays, plus de 2.000 Km de distance, la chose la plus normale du monde… Et d’après Cancun on enchaîne buses, villes, ruines et plages pour arriver le 5 août au mariage.
En suite, nos chemins se séparent. Je prends le retour pour être le 14 à Cancun et eux, ils y vont plus calmement.
Ils seront beaucoup de villes, beaucoup de kilomètres, beaucoup d’heures de bus et pas trop de jours. Il sera un grand voyage, auquel on va bien s’amuser, on va connaître beaucoup du monde et on verra des extraordinaires merveilles. Ça fait quelques jours que j’ai un sort de rau-rau au ventre. Ma tête, elle est déjà partie en voyage. Et pour moi, l’aventure commence demain.

1 Comments:

At 23:53, Anonymous Anònim said...

Hola! sóc la Jannet! he xefardejat una mica per aquí...jeje. ahir mateix vam baixar de Riells després de celebrar tots els aniversaris. Va ploure molt! el cap de setmana del 21 celebrarem l'aniversari del tiet lluís i després anirem a Pals!! i tu que? com estàs? fa molt que no et veiem :( però espero que t'ho passis molt bé a Mèxic i que m'expliquis un munt de coses. Desde aquí t'anyorem molt i tenviem dos petons ben forts!! fins un altra!! de tota la família. Adéu

P.D. enviens les coses pel correu del Papa, esque el meu està espetllat!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home