Últim dia a Burkina

I ja n'han passat 10. Ahir, em fuetejava la calor a cada sortida a l'aire lliure, em feia gran respecte sortir a passejar pel centre i pànic les picades de mosquits o l'aigua corrent; avui, ja més habituat, em sembla que hauré d'anar la resta de la vida amb dos jerseis, amb el meu morenet em barrejo amb els autòctons, l'aigua ha fet estralls, però els mosquits els he mantingut a ratlla.
Que si m'hi quedaria més temps? Doncs si, no gaire tampoc, i viure-hi ni de conya, però uns dies més m'hi estaria per poder acabar de conèixer la ciutat i la gent d'aquí, per veure una mica més de país, i fins i tot per mirar de fer alguna cosa per millorar les condicions de vida; però ja tinc ganes també de tornar a París, de veure el pare que puja aquesta setmana vinent per acompanyar-me a Saint Denis, i per establir-me una mica definitivament en un apartament... casa...
Les conclusions, en grans línies, vindrien a ser que m'he trobat amb un país semi- desconegut, de gran pobresa i pocs recursos (tenen el cotó, però com que d'altres països tenen ajudes, doncs no en poden treure profit), un país que sembla la deixalleria d'Europa o, que més aviat, ho és. Aquí tenen un concepte que en diuen "Adéu Europa, Hola l'Àfrica", que vol dir, tot el que a Europa trobem obsolet, per ells és material nou; així no és d'estranyar trobar cotxes mig desballestats circulant tan tranquil·lament, i això porta a la pol·lució, els sorolls, el desgavell circulatori,... No obstant, la població és la més optimista i calorosa que he trobat mai. El lema del país és "Cap problema! Pas de problème", és una filosofia de vida, res és impossible, tot es pot fer, ara, això si, amb la calma, tranquil·lament...
Fins aviat, Burkina!
----------
Y ya van 10. Ayer, me azotaba el calor cada vez que salía al aire libre, me hacía gran respeto salir a pasear por el centro y pánico las picaduras de mosquitos o el agua del grifo; hoy, ya más habituado, me parece que tendré que ir el resto de la vida con dos jerseys, con mi bronceado me mezclo con los autóctonos, el agua ha hecho estragos, pero los mosquitos los he mantenido a raya.
¿Que si me quedaría más tiempo? Pues si, no mucho tampoco, y de vivir aquí ni pensarlo, pero unos días más me estaría para poder acabar de conocer la ciudad y la gente de aquí, para ver un poco más de país, e incluso para tratar de hacer alguna cosa para mejorar las condiciones de vida; pero ya tengo ganas también de volver a París, de ver mi padre que sube esta próxima semana para acompañarme a Saint Denis, y para establecerme un poco definitivamente en un apartamento... casa...
Las conclusiones, en grandes líneas, vendrían a ser que me he encontrado con un país semi-desconocido, de gran pobreza y pocos recursos (tienen el algodón, pero como en otros países tienen ayudas, pues no pueden sacar provecho), un país que parece el vertedero de Europa o, que más bien, lo es. Aquí tienen un concepto al que llaman "Adiós Europa, Hola África," que quiere decir, todo lo que en Europa encontramos obsoleto, para ellos es material nuevo; así no es de extrañar encontrar coches medio desguazados circulando tan tranquilamente, y eso lleva a la polución, los ruidos, el desorden circulatorio... No obstante, la población es la más optimita y calurosa que he encontrado nunca. El lema del país es "Ningún problema! Pas de problème!", es una filosofía de vida, nada es imposible, todo se puede hacer, ahora, eso si, con la calma, tranquilamente...
¡Hasta pronto, Burkina!