24 de setembre 2010

Au revoir, Paris



20/9 - De Paris a Amboise
Primer comiat de París. Avui, set anys i una setmana després de la meva arribada, escenifico la meva marxa de la ciutat. Avui començo un viatge de quatre dies cap a Barcelona amb la intenció de baixar la moto. El mes de Novembre del 2003 vaig agafar la meva Yamaha XT 600 que reposava en el pàrking de casa des de feia dos mesos. Havia decidit quedar-me a París una mica més dels sis mesos inicialment prevists i necessitava la moto. En aquella ocasió vaig recórrer en un sol dia els 1.300Km que separen les meves dues ciutats. Van ser 13 hores de moto i vaig acabar força cansat i passant fred. Aquell mateix dia vaig decidir que quan deixés París faria el camí invers però gaudint del viatge. I aquí sóc ara, a Amboise, a 300Km de París. La Yamaha XT ja no m'acompanya, algú la va voler més, ara tinc una Yamaha Fazer 600 i va molt fina.

Si tracem el camí París-Barcelona amb Google Maps, Mappy o qualsevol altre mètode veurem que Amboise no és ni molt menys en la ruta. Però és que set anys vivint a França i no haver visitat els castells de la Loire, té delicte. I aquí sóc. De vacances. He fet la majoria dels 300Km per carreteres secundàries, veient el verd i marró dels camps, respirant la terra fresca, gaudint d'un sorprenent dia assolellat. I a la fi del trajecte, el Chateau Royal. Petit però bonic castell on va viure Henri I i per on van passar també altres generacions de reis fins que es van desplaçar a París. A més, és on hi ha la tomba del gran, l'increïble, el mestre, Leonardo de Vinci. Aquí encara hi ha molt per veure.

21/9 - D'Amboise a Aubusson
Freda i humida ha sigut la nit. Despertar cada dues hores amb la sensació que el fred es va expandint pel teu cos. No, aquest sac no el podré dur als Andes, el meu futur gran viatge. Noto que ja no estic acostumat a dormir en tenda d'acampada... El Clos Lucé, la casa de Da Vinci m'espera.

El palauet és simple. Recorro les diferents estances observant. L'habitació i despatx de Leonardo estan tancats per reformes, una llàstima, però la resta d'aquesta mansió bé val la pena de visitar. El més espectacular és a les sales baixes, maquetes i més maquetes dels invents de Da Vinci. Les seves idees fetes realitat, doncs si per una cosa es caracteritzava el mestre era per deixar els projectes inacabats. Esbossos, plànols, escrits, però poca cosa palpable. I el jardí també n'està ple. Ara a mida real. Era un geni, però sembla que gran part de l'obra era dedicada a l'art de la guerra... Suposo que en aquells temps qui el finançava tenia els seus interessos.

Acabada la visita, a la moto i carretera. La intenció, arribar a Clermont-Ferrand, però ràpidament veig que no serà possible. A les tres de la tarda estic parat al costa de l'Indre, sota un pont, veient l'aigua passar, fent un mos i llegint. Per primer cop realitzo, m'adono, que sóc lliure. Faig el que vull, vaig on vull, m'aturo on em sembla, menjo si tinc gana, no tinc pressa, llegeixo, prenc les meves decisions, no m'he de justificar, sense explicacions. Per a mi, això és la llibertat. Llibertat que ve gràcies als diners i la solitud. Però no, no em resulta trist. Ara no. Ara necessito això. I quan me'n vull anar, agafo la moto, kilòmetres i més kilòmetres, aquest cop per carreteres realment secundàries. Gaudint. Avançant sota el sol cap al sud i quan el sol se'n va, m'aturo en un càmping, paro la tenda, sopo i descanso.

22/9 - D'Aubusson a Barjac
Després d'un tranquil esmorzar en la placeta d'aquest tranquil poble toca atrapar la distància que es va quedar per fer ahir, però sense renunciar al gran espectacle que em proporcionen les carreteres del Llimosí (Limousin). Fa estona que he deixat de seguir el mapa perquè no sé on sóc. Unes obres, un desviament, un altre, fan que perdi la noció d'on sóc, així que improviso i vaig deixant-me guiar pels senyals de trànsit que m'han de dur fins a Clermont-Ferrand.

Paro a dinar en les muntanyes que dominen la plana on s'estén la ciutat. Les vistes són magnífiques, enmig del Massís Central, envoltat de volcans. És una regió que mereixeria ser explorada una mica més. Però avui no, avui tinc ganes d'avançar i d'ajuntar-me al final del dia amb el meu amic Diego. Així que enganxo autopista i provo la velocitat de la meva moto. El meu drac porpra va molt ràpid!

Abans d'iniciar el viatge un amic em va recomanar abandonar l'autopista i entrar en el Parc Nacional de les Cévennes. I mai podré agrair-li-ho prou. Una carretera ben enrevessada travessa aquesta regió boscosa permetent posar a prova les meves qualitats com a motorista. Cada corba és un repte i gaudeixo experimentant quina és la millor manera d'entrar-li. Ja penso en un futur programar una sortida amb el meu cosí per aquest magnífic paratge. M'endarrereix una mica en la meva arribada a casa del meu amic, però s'ho mereix. Que agradable és circular en la campanya.

I que agradable és també que et rebin amb un somriure, una abraçada, un bon vi i un bon dinar. En Diego i la seva xicota, na Franziska, no poden ser més amables i alegrar-se més en veure'm. Tampoc jo amb ells. Viatjar així dóna gust.

23/9 - De Barjac a Perpinyà i cap a Barcelona
Esmorzem amb en Diego abans que marxi a treballar i jo cap a casa. Tampoc em puc entretenir massa avui doncs he quedat amb el pare cap el migdia a Perpinyà. Aprofito per conduir una mica per la regió del Gard, ben tranquil.la i plena de camps i poblets, fins anar a trobar la carretera que em va baixant per Nîmes, Montpeller i Narbona. Recordo els dies d'exploració de la Camarga, amb en Diego ara fa uns dos anys, i vaig avançant fins trobar la Plaça de la República, enmig de Perpinyà, on havíem quedat.

Ara feia uns dos mesos que no ens veiem, i sempre és una alegria veure a la família, així que amb moltes coses per explicar i una ciutat per veure, passegem, dinem abans que ens tanquin i fins i tot passem per la tenda oficial de l'USAP a comprar uns regalets per a la meva futura neboda. Ma germana ens ha anunciat fa poc que tindrà una nena i estem la mar de contents. Un pijama de l'USAP i una petita pilota de rugby farà que s'aficioni ràpid.

I ara amb seguiment oficial, faig els últims 200Km fins a Barcelona, just a temps per arribar a la celebració de la Mercè. Gran viatge per la França profunda. Grans dies de moto i llibertat de moviments. Això de viatjar al meu aire m'agradarà i molt!

-----

-----

20/9 - De Paris a Amboise
Primera despedida de París. Hoy, siete años y una semana después de mi llegada, escenifico mi marcha de la ciudad. Hoy empiezo un viaje de cuatro días hacia Barcelona con la intención de bajar la moto. El mes de Noviembre del 2003 cogí mi Yamaha XT 600 que reposaba en el parking de casa desde hacía dos meses. Había decidido quedarme en París algo más de los seis meses inicialmente previstos y necesitaba la moto. En aquella ocasión recorrí en un solo día los 1.300Km que separan mis dos ciudades. Fueron 13 horas de moto y acabé bastante cansado y pasando frío. Aquel mismo día decidí que cuando dejara París haría el camino inverso pero disfrutando del viaje. Y aquí estoy ahora, en Amboise, a 300Km de París. La Yamaha XT ya no me acompaña, alguien la quiso más, ahora tengo una Yamaha Fazer 600 y va muy fina.

Si trazamos el camino París-Barcelona con Google Maps, Mappy o cualquier otro método veremos que Amboise no está ni mucho menos en la ruta. Pero es que siete años viviendo en Francia y no haber visitado los castillos de la Loire, tiene delito. Y aquí estoy. De vacaciones. He hecho la mayoría de los 300Km por carreteras secundarias, viendo el verde y marrón de los campos, respirando la tierra fresca, disfrutando de un sorprendente día soleado. Y a finales del trayecto, el Chateau Royal. Pequeño pero bonito castillo donde vivió Henri I y por donde pasaron también otras generaciones de reyes hasta que se desplazaron a París. Además, es donde está la tumba del grande, el increíble, el maestro, Leonardo de Vinci. Aquí todavía hay mucho para ver.

21/9 - De Amboise a Aubusson
Fría y húmeda ha sido la noche. Despertar cada dos horas con la sensación que el frío se va expandiendo por tu cuerpo. No, este saco de dormir no lo podré llevar a los Andes, mi próximo gran viaje. Noto que ya no estoy acostumbrado a dormir en tienda de acampada... Clos Lucé, la casa de Da Vinci me espera.

El palacete es simple. Recorro los diferentes aposentos observando. La habitación y despacho de Leonardo están cerrados por reformas, una lástima, pero el resto de esta mansión bien vale la pena visitar. Lo más espectacular está en las salas bajas, maquetas y más maquetas de los inventos de Da Vinci. Sus ideas hechas realidad, pues si por una cosa se caracterizaba el maestro era por dejar los proyectos inacabados. Esbozos, planos, escritos, pero poca cosa palpable. Y el jardín también está lleno. Ahora a tamaño real. Era un genio, pero parece que gran parte de la obra era dedicada al arte de la guerra... Supongo que en aquellos tiempos quién lo financiaba tenía sus intereses.

Acabada la visita, a la moto y carretera. La intención, llegar a Clermont-Ferrand, pero rápidamente veo que no será posible. A las tres de la tarde estoy parado a la orilla del Indre, bajo un puente, viendo el agua pasar, comiendo un poco y leyendo. Por primera vez realizo, me doy cuenta, que soy libre. Hago lo que quiero, voy donde quiero, me paro donde me parece, como si tengo hambre, no tengo prisa, leo, tomo mis decisiones, no me tengo que justificar, sin explicaciones. Para mí, esto es la libertad. Libertad que viene gracias al dinero y la soledad. Pero no, no me resulta triste. Ahora no. Ahora necesito esto. Y cuando me quiero ir, cojo la moto, kilómetros y más kilómetros, esta vez por carreteras realmente secundarias. Disfrutando. Avanzando bajo el sol hacia el sur y cuando el sol se va, me paro en un camping, paro la tienda, ceno y descanso.

22/9 - De Aubusson a Barjac
Después de un tranquilo desayuno en la plazoleta de este tranquilo pueblo toca recuperar la distancia que se quedó para hacer ayer, pero sin renunciar al gran espectáculo que me proporcionan las carreteras del Lemosín. Hace rato que he dejado de seguir el mapa porque no sé donde estoy. Unas obras, un desvío, otro, hacen que pierda la noción de dónde estoy, así que improviso y voy dejándome guiar por las señales de tránsito que me tienen que llevar hasta Clermont-Ferrand.

Paro a comer en las montañas que dominan la llanura donde se extiende la ciudad. Las vistas son magníficas, en medio del Macizo Central, rodeado de volcanes. Es una región que merecería ser explorada algo más. Pero hoy no, hoy tengo ganas de avanzar y de juntarme al final del día con mi amigo Diego. Así que engancho autopista y pruebo la velocidad de mi moto. Mi dragón púrpura va muy rápido!

Antes de iniciar el viaje un amigo me recomendó abandonar la autopista y entrar en el Parque Nacional de las Cévennes. Y nunca podré agradecérselo bastante. Una carretera bien enrevesada atraviesa esta región boscosa permitiendo poner a prueba mis calidades como motorista. Cada curva es un reto y disfruto experimentando cual es la mejor manera de entrarle. Ya pienso en un futuro programar una salida con mi primo por este magnífico paraje. Me retrasa un poco en mi llegada a casa de mi amigo, pero se lo merece. Que agradable es circular en la campaña.

Y que agradable es también que te reciban con una sonrisa, un abrazo, un buen vino y una buena comida. Diego y su chica, Franziska, no pueden ser más amables y alegrarse más al verme. Tampoco yo con ellos. Viajar así da gusto.

23/9 - De Barjac a Perpignan y hacia Barcelona
Almorzamos con Diego antes de que marche a trabajar y yo hacia mi casa. Tampoco me puedo entretener demasiado hoy pues he quedado con mi padre hacia el mediodía en Perpignan. Aprovecho para conducir un poco por la región del Gard, muy tranquila y llena de campos y pueblitos, hasta ir a encontrar la carretera que me va bajando por Nîmes, Montpellier y Narbona. Recuerdo los días de exploración de la Camarga, con Diego ahora hace unos dos años, y voy avanzando hasta encontrar la Place de la République, en medio de Perpignan, donde habíamos quedado.

Ahora hacía unos dos meses que no nos veíamos, y siempre es una alegría ver a la familia, así que con muchas cosas para explicar y una ciudad por ver, paseamos, comemos antes de que nos cierren e incluso pasamos por la tienda oficial del USAP a comprar unos regalitos para mi futura sobrina. Mi hermana nos ha anunciado hace poco que tendrá una niña y estamos la mar de contentos. Un pijama del USAP y una pequeña pelota de rugby harán que se aficione rápido.

Y ahora con seguimiento oficial, hago los últimos 200Km hasta Barcelona, justo a tiempo para llegar a la celebración de la Mercè. Gran viaje por la Francia profunda. Grandes días de moto y libertad de movimientos. Esto de viajar a mi aire me gustará y mucho!

15 de setembre 2010

Últim dia

Un sentiment de buidor se m'apodera. Avui ha estat el meu darrer dia de feina. He plegat. M'he acomiadat dels meus companys, un a un, he tornat el meu ordinador i he agafat un taxi cap a l'estació de tren.

Veient desfilar el paisatge m'he dit que a partir d'ara tot serà diferent. Dilluns ja no hauré de treballar en cap projecte, ja no tindré trucades de feina ni hauré de connectar-me a casa de cap client. Tampoc no podré, ja no tinc ordinador... Ja no tinc ordinador!!! Que faré, ara? Després de set anys connectat en tot moment, ara només tinc un llibre per llegir i un bloc on escriure. Tornem als orígens i el pànic s'apodera de mi. Què faré sense ordinador?