06 d’agost 2007

Estiu 2007 a París

El 21 de juny arribà l’estiu a París. A París, com a tot el món. No obstant, cada estiu és diferent a aquí i mai saps què esperar-te.
Dies de sol i calor, molt aïllats entre dies de tempestes, pluges matineres, ruixats de mitja tarda o nits humides. Hem tingut tot el repertori.
I intentant evitar mullar-nos, nosaltres, buscant la millor manera de passar-ho bé i aprofitar totes les oportunitats.
Aquesta ciutat t’ofereix tot i més. Només has de saber buscar-ho.
Que me’n dieu del tango? Un últim tango a París? O només un de més, entre tants altres. Classes de tango, ofertes pels meus amics argentins; els amics que retrobaré aquestes vacances a l’Argentina. (Però això serà un altre post...) Com deia, classes de tango, que et permeten després anar a la vora del Sena, Quai Saint-Bernard, per poder dansar entre tants d’altres... o només observar-ho, prenent unes cerveses...
En la mateixa Quai, també pots ballar salsa, com ho pots fer en el Canal d’Ourcq. I per balls, el Bal des Pompiers (dels bombers), el 13 i 14 de juliol, festa nacional! Un ball típicament de festa major, amb la banda tocant-ho tot, la gent ballant i xerrant, a la fresca, després d’haver vist els focs artificials.
I si et canses de ballar, sempre pots anar al cine a l’aire lliure, a La villette; ja ho vaig explicar l’any darrer, però no me’n cansaré. On s’és vist, poder anar a veure gratuïtament una pel.lícula, estirat en la gespa, tot menjant o bevent el que tu mateix t’has dut? Simplement magnífic (Si el temps acompanya...)
O un concert. Sempre hi ha concerts. En algun parc o bar són gratuïts. D’altres, com per exemple el de Norah Jones en l’Olympia, de gratuïts, res. Però bé, és la Norah Jones i s’hi va. S’hi va per ella, per l’amiga que em convida, per veure la mítica sala des de dintre... Motius no en falten. I ella no decep. Un gran repertori, el clàssic i el nou, amb una posada en escena molt adequada, donant prioritat al so, als músics i a la llum. Les hores han passat i ella ja abandona l’escenari. Concert per la memòria.
Encara més concerts. Quan és un amic qui toca i a més t’agrada com ho fa, s’hi ha d’anar. Serà un dimarts, estaràs cansat, encara ressonaran dins el teu cap les melodies de les cançons de la Norah Jones, però s’hi ha d’anar. I portar a tothom qui puguis!
Un espectacle estrany, amb narracions, cançons, danses estranyes i slam. Slam, una espècie de rap, poesia de carrer, melòdica i enginyosa, recitada sobre una base musical. Divertit i difícil de seguir per algú que no domina completament l’argot.
La resta de l’estiu, picnics, barbacoes al balcó, molta feina i intentar passar-ho el millor possible. Tot i tenir a vegades el cap una mica perdut...





------

El 21 de junio llegó el verano a París. A París, como en todo el mundo. Sin embargo, cada verano es diferente a aquí y nunca sabes qué esperarte.
Días de sol y calor, muy aislados entre días de tormentas, lluvias matinales, chaparrones de media tarde o noches húmedas. Hemos tenido todo el repertorio.
E intentando evitar mojarnos, nosotros, buscando la mejor manera de pasarlo bien y aprovechar todas las oportunidades.
Esta ciudad te lo ofrece todo y más. Sólo tienes que saber buscarlo.
¿Qué me decís del tango? ¿Un último tango en París? O sólo uno más, entre tantos otros. Clases de tango, ofrecidas por mis amigos argentinos; los amigos que encontraré de nuevo estas vacaciones en Argentina. (Pero eso será otro post...) Cómo decía, clases de tango, que te permiten después ir a las orillas del Sena, Quai Saint-Bernard, para poder danzar entre tantos otros... o sólo observarlo, tomando unas cervezas...
En la misma Quai, también puedes bailar salsa, como lo puedes hacer en el Canal de Ourcq. ¡Y para bailes, el Bal des Pompiers (de los bomberos), el 13 y 14 de julio, fiesta nacional! Un baile típicamente de fiesta mayor, con la banda tocándolo todo, la gente bailando y charlando, al fresco, después de haber visto los fuegos artificiales.
Y si te cansas de bailar, siempre puedes ir al cine al aire libre, en La villette; ya lo expliqué el año pasado, pero no me cansaré. ¿Dónde se ha visto, poder ir a ver gratuitamente una película, tumbado en el césped, comiendo o bebiendo lo que tú mismo te has traido? Simplemente magnífico (Si el tiempo acompaña...)
O un concierto. Siempre hay conciertos. En algún parque o bar son gratuitos. Otros, como por ejemplo el de Norah Jones en el Olympia, de gratuitos, nada. Pero bueno, es Norah Jones y se va a ver. Se va por ella, por la amiga que me invita, para ver la mítica sala desde dentro... Motivos no faltan. Y ella no decepciona. Un gran repertorio, el clásico y el nuevo, con una puesta en escena muy adecuada, dando prioridad al sonido, a los músicos y a la luz. Las horas han pasado y ella ya abandona el escenario. Concierto para la memoria.
Todavía más conciertos. Cuando es un amigo quien toca y además te gusta cómo lo hace, se tiene que ir. Será un martes, estarás cansado, todavía resonarán dentro de tu cabeza las melodías de las canciones de Norah Jones, pero se tiene que ir. ¡Y llevar a tanta gente como puedas!
Un espectáculo extraño, con narraciones, canciones, danzas extrañas y slam. Slam, una especie de rap, poesía de calle, melódica e ingeniosa, recitada sobre una base musical.


Divertido y difícil de seguir para alguien que no domina la jerga a la perfección.
El resto del verano, picnics, barbacoas en el balcón, mucho trabajo e intentar pasarlo lo mejor posible.
A pesar de tener a veces la cabeza un poco perdida...