28 de març 2006

Portugal, primera missió

Ola! Bom dia! Fa una setmana que estic en missió a Portugal. Després d’uns dies de pluja i de intentar conèixer Lisboa de nit, va arribar el cap de setmana i va aparèixer el sol.
Mai hauria pensat que aquest país tingués tants desnivells.














Lisboa és plena de turons que fan de qualsevol passejada una bona dosi d’exercici (Ara entenc els problemes que tenia el protagonista de Sostiene Pereira per tornar a casa seva). D’altra
banda, és una ciutat bastant vella, amb un punt d’encant i un altre de desagradable sorpresa. Hi ha quatre punts de la ciutat que m’han gratament captivat.
La primera nit vàrem topar amb la Praça do Comércio, una vella plaça d’estil colonial, oberta al riu Tajo, que per un moment em va transportar a les places de La Havana
Les vistes des del Castelo de Sao Jorge i la ciutadella mereixen la forta ascensió. Dins de les muralles vam poder prendre unes tapes tot escoltant al propietari del bar cantar uns fados. Els estrets i costeruts carrerons del Barrio Alto, amb tot el moviment, els tramvies i la seva nit de petits bars. Després de prendre algunes cerveses davant de diferents bars, vam acabar dins d’un escoltant a un músic portuguès tocar tot tipus de cançons amb la seva guitarra.
També el barri de Belém amb el monument als descobridors, d’on es té una bona vista del riu i la ciutat oest, o la calma del Mosteiro dos Jerónimos que contraposa amb els nanos que vam trobar practicant la capoeira.
Resta un darrer racó a descobrir, que és la part nova de la Expo, on segurament hi aniré avui a veure el partit de Champions entre el Benfica i el Barça.

Espero poder-hi arribar, ja que he de baixar des de Porto, on ara em trobo. No he tingut gaire temps de conèixer aquesta ciutat, però fascinat em vaig quedar ahir, quan per anar a sopar el taxi ens va deixar en la Praça da Ribeira, que dóna al riu Duero. Tot el barri és ple de casetes antigues, el marge del riu ple de restaurants petitons amb molt de carisma, on vam poder degustar un bon peix i un bon vi de Porto.
Des de la plaça es veu un gran pont il·luminat que creua el riu, i a l’altra riba totes les caves de Porto, on antigament els barrils de vi havien d’aturar-se obligatòriament abans de continuar el seu trajecte cap a l’Anglaterra o altres llocs. Una magnifica visió que em va tenir uns minuts bocabadat. No se que tal serà la ciutat de dia, però de nit mereix la pena.

--------------------------------

¡Ola! ¡Bom día! Hace una semana que estoy en misión en Portugal. Después de unos días de lluvia y de intentar conocer Lisboa de noche, llegó el fin de semana y apareció el sol.
Nunca habría pensado que este país tuviera tantos desniveles.
Lisboa está llena de colinas que hacen de cualquier paseo una buena dosis de ejercicio (Ahora entiendo los problemas que tenía el protagonista de Sostiene Pereira para volver a su casa). Por otra parte, es una ciudad bastante vieja, con un punto de encanto y otro de desagradable sorpresa.
Hay cuatro puntos de la ciudad que me han gratamente cautivado.
La primera noche encontramos la Praça do Comércio, una vieja plaza de estilo colonial, abierta al río Tajo, que por un momento me transportó a las plazas de La Habana.













Las vistas desde el Castelo de Sao Jorge y la ciudadela merecen la fuerte ascensión. Dentro de las murallas pudimos tomar unas tapas escuchando al propietario del bar cantar unos fados.







Los estrechos y empinados callejones del Barrio Alto, con todo el movimiento, los tranvías y su noche de pequeños bares. Después de tomar algunas cervezas delante de diferentes bares, acabamos dentro de uno escuchando a un músico portugués tocar todo tipo de canciones con su guitarra.
También el barrio de Belém con el monumento a los descubridores, desde donde se tiene una buena vista del río y la ciudad oeste, o la calma del Mosteiro dos Jerónimos que contrasta con los chavales que encontramos practicando la capoeira.




Queda
un último rincón a descubrir, que es la parte nueva de la Expo, donde seguramente iré hoy a ver al partido de Champions entre el Benfica y el Barça.
Espero poder llegar a tiempo, ya que tengo que bajar desde Porto, donde ahora me encuentro. No he tenido mucho tiempo para conocer esta ciudad, pero fascinado me quedé ayer, cuándo para ir a cenar el taxi nos dejó en la Praça da Ribeira, que da al río Duero. Todo el barrio está lleno de casitas antiguas, el margen del río lleno de pequeños restaurantes con mucho de carisma, donde pudimos degustar un buen pescado y un buen vino de Porto.
Desde la plaza se ve un gran puente iluminado que cruza el río, y en la otra orilla todas las cavas de Porto, donde anteriormente los barriles de vino tenían que detenerse obligatoriamente antes de continuar su trayecto hacia la Inglaterra u otros lugares. Una magnifica visión que me tuvo unos minutos boquiabierto. No se que tal será la ciudad de día, pero de noche merece la pena.

13 de març 2006

A Mulhouse fa fred

Aquest cap de setmana he estat a París per retrobar-me amb els amics, que "ja" feia tres setmanes que no veia. Hem aprofitat per fer una mica de festa, beure unes cerveses plegats i perseguir mosses : )
He aprofitat per escapar una mica del fred que envaïa la meva vila i dels 40cm de neu que ens havia deixat mig incomunicats. Dilluns, no vam aconseguir arribar al treball amb el cotxe i vam haver de caminar 1km per sobre la neu.
Tornat de París, la ciutat reprèn la seva normalitat tot i els 0° de màxima.

----------------------------------------------

Este fin de semana estuve en París para encontrarme de nuevo con los amigos, que "ya" hacía tres semanas que no veía. Hemos aprovechado para hacer un poco de fiesta, beber unas cervezas juntos y perseguir mozas : ) He aprovechado para escapar un poco del frío que invadía mi villa y de los 40 cm de nieve que nos habían dejado medio incomunicados. El lunes, no conseguimos llegar al trabajo con el coche y tuvimos que andar 1 km por encima la nieve. Vuelto de París, la ciudad retoma su normalidad a pesar de los 0° de máxima.

08 de març 2006

Benvingut! Bienvenue!

Hola! Acabo d'inaugurar el meu blog! Espero que de tant en tant t'hi passis per veure el que vaig fent.
Si la meva vida fins a dia d'avui ja ha sigut moguda, els mesos que s'apropen prometen ser-ho encara més.
Tot just fa 3 setmanes que vaig haver de deixar Paris per Mulhouse, on estic formant-me en la meva nova feina.
Més endavant ja parlaré d'aquesta "bonica" vila, de moment, sigueu benvinguts!

----------------------------------------------

Salut! Je viens d'inaugurer mon blog ! J'espère que de temps en temps tu passes pour voir ce que je fais.
Si ma vie jusqu'à jour d'aujourd'hui a déjà été bougée, les mois qu'ils s'approchent promettent de l'être encore plus.
À peine ça fait 3 semaines que j'ai dû quitter Paris pour Mulhouse, où je me forme dans mon nouveau boulot.
Plus tard je parlerai de cette "belle" ville, pour l’instant, soyez les bienvenus !