25 de març 2009

21 a 25 Abril – Poliki torna a Romania

Dos mesos després i el projecte encara està lluny d’estar acabat. El que inicialment era fer un petit retoc a una feina que ja havia estat feta a acabat per ser una rentada de cara general i quasi tornar-ho a desenvolupar tot de zero. És el tercer cop que vaig a Bucarest, m’espera una feinada de por i el client que prefereix tenir-me a prop per treballar colze amb colze. No li direm que no.
Per motius varis, entre ells el fet de no passar més per Holanda, em trobo de molt millor humor i tinc ganes de conèixer la ciutat. Aquest cop arribo descansat i amb idees.
Sembla que l’empresa comença a preparar-se per la crisi i ja no ens permet certs “luxes”, per tant estalviarem quatre calerons allotjant- me en un hotel menys “luxós”. Tot i que realment l’estalvi és mínim, ja que per desplaçar- me al lloc de treball necessitaré taxi i més temps... que hi farem. Això si, l’hotel està situat al costat del Palau del Parlament, per tant podré aprofitar i donar-li un cop d’ull més fàcilment.
Els primers dies de la setmana són durs com sempre, moltes hores a la feina i poques ganes per sortir després. De cop, un incendi en l’edifici del davant fa parar a tothom de treballar. Hi ha gent atrapada en el darrer pis, entre ells un nadó que és evacuat amb el cable d’una antena. L’edifici sembla abandonat i de fet només hi viuen famílies que no poden anar enlloc més. Tots ells s’uneixen per salvar la situació esperant l’arribada dels bombers, que no tarden en aparèixer. La situació es tranquil.litza i l’hora de plegar arriba. Avui toca sortir.
M’han recomanat la cerveseria restaurant Caru’ cu Bere i cap allí que vaig. Encara és massa d’hora per sopar i aprofito per fer un tomb pels voltants i observar les petites esglesietes que hi ha repartides aquí i allí. Són petitones però ben agradables. El pati interior t’aïlla bé dels carrers de la ciutat i et dóna serenor i pau. Ja estic llest per la cervesa i el sopar.
El restaurant resulta ser un lloc ben pintoresc i animat. D’un estil majestuós, la sala s’obre pas fins a una barra de bar, plena de gent com jo que espera el seu torn tot prenent una cervesa. Els cambrers van i venen i ja em troben lloc en una de les balconades que donen sobre la sala. El lloc és immillorable per observar tot el que passa a baix. I el que succeeix és que avui és la nit de la salsa i unes parelles de ballarins es preparen a demostrar-nos-ho. Encadenen un ball amb un altre, es canvien de vestit i continuen ballant, treuen a dansar clients que s’ho miren inquiets i d’altres s’hi llancen tot sols. Mentrestant, jo m’ho miro, degusto una altra cervesa i delicioses especialitats romaneses.
La setmana arriba a la fi, és divendres però jo encara no me’n vaig, volaré demà cap a Barcelona. Això em dóna el temps necessari per visitar el Parlament, el segon edifici més gran del món, darrera el Pentàgon. I la veritat, impressiona veure’l tan gran. Immens, aixecant-se al bell mig d’un parc, del no res. Un vell edifici al antic estil soviètic, sobri i imposant. El recorro, el volto i la volta em porta més d’una hora. Mica en mica la nit avança i la foscor es fa present i l’edifici s’il.lumina. Un gegant que mostra les ínfules de grandesa d’un dictador d’altres temps.
S’acaba el viatge i el meu projecte. Ja no tornaré per aquí. M’hagués agradat poder conèixer més el país. Potser una altra vegada, però no serà demà. Demà, Barcelona.

-------

Dos meses después y el proyecto todavía está lejos de estar acabado. Lo que inicialmente era hacer un pequeño retoque a un trabajo que ya había sido hecho a terminado por ser un lavado de cara general y casi volver a desarrollarlo todo desde cero. Es la tercera vez que voy a Bucarest, me espera un trabajo de miedo y el cliente que prefiere tenerme cerca para trabajar codo con codo. No le diremos que no.
Por motivos varios, entre ellos el hecho de no pasar más por Holanda, me encuentro de mucho mejor humor y tengo ganas de conocer la ciudad. Esta vez llego descansado y con ideas.
Parece que la empresa empieza a prepararse para la crisis y ya no nos permite ciertos "lujos", por lo tanto ahorraremos unos euros alojándome en un hotel menos "lujoso". Aunque realmente el ahorro es mínimo, ya que para desplazarme al puesto de trabajo necesitaré taxi y más tiempo... que le vamos a hacer. Eso si, el hotel está situado al lado del Palacio del Parlamento, por lo tanto podré aprovechar y echarle un vistazo más fácilmente.
Los primeros días de la semana son duros como siempre, muchas horas en el trabajo y pocas ganas para salir después. De repente, un incendio en el edificio de delante hace parar a todo el mundo de trabajar. Hay gente atrapada en el último piso, entre ellos un bebé que es evacuado con el cable de una antena. El edificio parece abandonado y de hecho sólo viven familias que no pueden ir a ningún otro lugar. Todos ellos se unen para salvar la situación esperando la llegada de los bomberos, que no tardan en aparecer. La situación se tranquiliza y la hora de terminar llega. Hoy toca salir.
Me han recomendado la cervecería restaurante Caru’ cu Bere y hacia allí que voy. Todavía es demasiado temprano para cenar y aprovecho para dar un paseo por los alrededores y observar las pequeñas capillas que hay repartidas aquí y allí. Son chiquitas pero bien agradables. El patio interior te aísla bien de las calles de la ciudad y te da serenidad y paz. Ya estoy listo para la cerveza y la cena.
El restaurante resulta ser un lugar bien pintoresco y animado. De un estilo majestuoso, la sala se abre paso hasta una barra de bar, llena de gente como yo que espera su turno tomando una cerveza. Los camareros van y vienen y ya me encuentran sitio en una de las balconadas que dan sobre la sala. El emplazamiento es inmejorable para observar todo lo que pasa abajo. Y lo que sucede es que hoy es la noche de la salsa y unas parejas de bailarines se preparan a demostrárnoslo. Encadenan un baile con otro, se cambian de vestido y continúan bailando, sacan a danzar clientes que se lo miran inquietos y otros se lanzan a bailar sin más. Mientras tanto, yo me lo miro, degusto otra cerveza y deliciosas especialidades rumanas.
La semana llega a su fin, es viernes pero yo todavía no me voy, volaré mañana hacia Barcelona. Eso me da el tiempo necesario para visitar el Parlamento, el segundo mayor edificio del mundo, tras el Pentágono. Y la verdad, impresiona verlo tan grande. Inmenso, levantándose justo en medio de un parque, del nada. Un viejo edificio al antiguo estilo soviético, sobrio e imponente. Lo recorro, lo contorno y la vuelta me lleva más de una hora. Poco a poco la noche avanza y la oscuridad se hace presente y el edificio se ilumina. Un gigante que muestra las ínfulas de grandeza de un dictador de otros tiempos.
Se acaba el viaje y mi proyecto. Ya no volveré por aquí. Me hubiera gustado poder conocer más el país. Quizás otra vez, pero no será mañana. Mañana, Barcelona.